Mostra la font per a Krause, Karl

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Karl
|Cognom=Krause
}}
Filòsof [[panenteisme|panenteísta]] alemany. Va nèixer a Heisenberg, i va estudiar aJena amb [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]]. Va ser professor a les universitats de Berlín, Gotinga i Munic, ciutat en la qual va morir. La seva doctrina panenteísta intenta, a la manera romàntica, intervenir entre el [[panteisme|panteisme]] i el [[teisme|teisme]]. Com el panteisme, afirma que [[Déu|Déu]] inclou en si el món; però, com el teisme, defensa la irreductibilitat de Déu al món, de manera que segueix sostenint una certa [[transcendència|transcendència]] de la divinitat respecte del món. 

Krause distingeix també dos plans i processos del pensament: d'una banda, el pensament parteix del jo i segueix una línia ascendent fins a arribar a la intuïció de l'absolut o [[Déu]]; d'altra banda, des de l'adquisició d'aquesta intuïció, el pensament descendeix fins a la comprensió detallada de la realitat concreta, que ja sap llavors de la seva procedència de l'essència divina. D'aquesta manera es fa patent, afirma, la unitat orgànica del tot. Aquesta unitat orgànica és el centre de la seva filosofia, tal com la va exposar en ''Lliçons sobre el sistema de la filosofia ''(1828), i en ''Lliçons sobre les veritats fonamentals de la ciència ''(1829). D'aquella unitat orgànica central es desprenen una sèrie de filosofies derivades o regionals que Krause va exposar en obres menors, com: ''Lliçons d'estètica'' (1882), ''Sistema d'estètica'' (1882), ''Intuïcions i doctrines per a un major desenvolupament de la vida humana'' (1912). Totes aquestes obres es van publicar pòstumament.

El pensament de Krause no va tenir molta influència a Alemanya, però en canvi va obtenir una gran ressonància a Espanya, on va ser desenvolupat per Julián Sanz del Río (1814-1869), i va donar lloc a l'anomenat [[krausisme|''krausisme espanyol'']]'', ''que va culminar amb la fundació de la ''Institución Libre de Enseñanza'' afavorit per F. Giner de los Ríos. Entre els seus deixebles no espanyols mereixen esmentar-se: Karl Röder (1806-79), Theodor Schliephake (1808-71), Hermann Leonhardi (1809-75), Guillaume Tiberghien (1819-1901) i Heinrich Ahrens (1808-1874).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Krause.jpg
}}
{{So
|So=Krause.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1781/05/06
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Eisenberg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1832/09/27
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Munic
|Incert=No
|Descripció=on va ser professor i on va morir
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Alemanya
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Jena
|Incert=No
|Descripció=on va estudiar
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Berlín
|Incert=No
|Descripció=on va ser professor
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Gotinga
|Incert=No
|Descripció=on va ser professor
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
{{InfoWiki}}