Mostra la font per a Kierkegaard, Søren Aabye

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Søren
|Cognom=Kierkegaard
}}
[[Image:kierke5.gif|thumb]]
[[Image:kierke7.gif|thumb]]
[[Image:kierke6.gif|thumb]]
Filòsof i teòleg danès, nascut a Copenhaguen; es va anomenar a si mateix «res més que poeta i pensador cristià». Va estudiar a Copenhaguen i va seguir un curs de filosofia a Berlín, amb [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]]. És considerat un dels pensadors precursors de l'[[existencialisme|existencialisme]]. La seva vida comprèn pocs esdeveniments destacables; però aquests –la relació amb el seu pare, a causa dels "pecats" del qual creia que un càstig diví amenaçava la seva família; les seves relacions amb Regina Olson i la seva vocació de pastor de l'Església reformada, els dos darrers processos interromputs per l'angoixa que li causava un defecte físic o psíquic, que ell anomenava «l'agulló de la carn» i del que s'ignora totalment la seva naturalesa– els va viure amb tal intensitat i apassionament, com narra en el seu ''Diari'', de cinc mil pàgines i vint volums, escrit de 1834 a 1855, fins dos mesos abans de la seva mort, que no poden sinó ser el teló de fons de malenconia i desesperació, que ell denomina «malaltia mortal», sobre el qual construeix el seu pensament filosòfic. La seva filosofia és, a més de [[crítica|crítica]] de la filosofia entesa com a [[sistema|sistema]], tal com la va desenvolupar [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot reflexió personal sobre la pròpia [[existència|existència]], convençut que l'home no pot ser sinó cristià. De la filosofia de Hegel opina que és tan inútil com el castell que, acabat de construir, algú abandonés per a viure en una barraca, i no hi veu cap traça de la pròpia individualitat, que és el que realment importa a l'home; és creadora, a més, de falses perspectives d'[[infinit, infinitud|infinitud]]. Així, doncs, Kierkegaard va sustentar dues crítiques principals contra l'idealisme especulatiu (''Post-scriptum definitiu i no científic a les engrunes filosòfiques'', 1846): la noció d'irreductibilitat del singular a la totalitat del sistema (en contra del sistema hegelià), i el compromís natural del subjecte de la teoria amb aquells que teoritza, d'aquí la impossibilitat de concebre's com a observadors «destacats» de l'existència (com posteriorment ho tematitzarà [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]]). Així, per Kierkegaard, la participació en l'existència i la singularitat irreductible són les dues bases fonamentals i anti-especulatives que diferencien la investigació existencial del transcendentalisme i l'[[idealisme]].

«La veritat és la subjectivitat», afirma, en ''Postil·la conclusiva no científica ''(1846); i el «singular», l'[[individu|individu]], és essencialment finit i no pot aconseguir un saber total a través d'un sistema d'idees; només pot acostar-se progressivament a la veritat de la pròpia existència, al terme de la qual no existeix cap veritat racional o [[objectivitat|objectiva]], com a mer fet que és d'una existència absurda que només cobra sentit si és religiosa. A la constatació que ningú aconsegueix allò que s'està obligat a ser, s'arriba a través de successives aproximacions, determinades, segons explica en ''El concepte d'ironia ''(1841), perquè l'home, que és «absoluta negativitat» o impossibilitat de donar-se [[sentit|sentit]] a si mateix, no pot sinó anar optant entre possibilitats diferents. Tals aproximacions són els estadis que descriu sobretot en ''O l'un o l'altre'' (1843), ''Temor i tremolor ''(1843) i'' Etapes d'un camí de la vida ''(1845). Són tres: la vida ''estètica'', la vida ''ètica ''i la vida ''religiosa''. L'estadi estètic està representat per la figura del ''Don Joan'', de Mozart, el seductor que persegueix un ideal de vida [[hedonisme|hedonista]] i sensual i que, en no reconèixer als altres sinó com a objectes, tampoc es realitza com a veritable [[subjecte |subjecte]]. La nova possibilitat s'obre amb una altra opció: la de la vida ètica. La nova relació amb els altres que amb ella s'inicia la simbolitza el matrimoni i l'estat de compromisos ètics i de compliment de [[deure|deures]] que imposa, que suposen una certa universalitat. L'home té encara la possibilitat d'un major coneixement de si mateix en un pla superior: la ''vida religiosa''. Aquella que exemplifica el sacrifici del seu fill Isaac per Abraham, el qual "no entén", però "creu". De la mateixa manera, l'individu que no entén la [[fe|fe]] i creu es troba davant l'[[absurd|absurd]], però també es descobreix a si mateix com [[subjectivitat|subjectivitat]], en experimentar-se com a ''negació de si mateix''. El pas del segon al tercer estadi requereix una suspensió total de la manera de pensar pròpia de l'estadi ètic i un ''salt'', que anomena «dialèctic», cap a la fe. Encara li queda a l'home, fins i tot religiós, la possibilitat d'apartar-se de la veritat; el que li espera en el futur es fa sempre actual en l'instant –amb «temor i tremolor»–, i per això l'home roman sempre en  l'[[angoixa|angoixa]], que pot traduir-se com a esperança del futur.

Kierkegaard va utilitzar en les seves obres molts i curiosos pseudònims: ''Victor Eremita, Johanne de Silentio, Hilarius religator ''[encuadernador], ''Frater Taciturnus'', etc.; amb ells exposava punts de vista diferents dels que en realitat ell sostenia en les obres que sí que signava amb el seu nom, que eren dissertacions teològiques i sermons cristians. Per altra part, en escriure amb pseudònim Kierkegaard vol manifestar una llunyania amb el tetx escrit, és a dir, manifestar una dessacralització del text al mateix temps que pot apartar-se d'ell i sostenir diferents punts de vista a partir de diferents pseudònims.

Veg. [[Filosofia de l'existència]].

__________________________________________

'''Textos de Kierkegaard.'''

[[Recurs:Kierkegaard: el pensament abstracte|el pensament abstracte]]

[[Recurs:Kierkegaard: la subjectivitat és la veritat|la subjectivitat és la veritat]]

[[Recurs:Kierkegaard: el pensament compromès|el pensament compromès]]

[[Recurs:Kierkegaard: la mort i la malaltia mortal|la mort i la malaltia mortal]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo relació que es relaciona amb si mateixa|el jo relació que es relaciona amb si mateixa]]

[[Recurs:Kierkegaard: la desesperació com a discordança|la desesperació com a discordança]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo deslligat del poder que el sosté|el jo deslligat del poder que el sosté]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo fantàstic: manca de finitud|el jo fantàstic: manca de finitud]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo mesquí: manca d'infinitud|el jo mesquí: manca d'infinitud]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo irreal, manca de necessitat|el jo irreal, manca de necessitat]]

[[Recurs:Kierkegaard: el jo trivial, manca de possibilitat|el jo trivial, manca de possibilitat]]

__________________________________________________________

https://www.wikisofia.cat/wiki/Recurs:Textos_de_Kierkegaard

{{ImatgePrincipal
|Imatge=kierke1.gif
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1813/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Copenhaguen
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1855/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Copenhaguen
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Berlín
|Incert=No
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de Sören Kierkegaard
}}
{{InfoWiki}}