Mostra la font per a Hamilton, William

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=William
|Cognom=Hamilton
}}
Sir William Hamilton (9th Baronet) és un dels últims representants de [[escola escocesa del sentit comú|l'escola escocesa del sentit comú]]. Va néixer a Glasgow i va estudiar en aquesta ciutat, a Edimburg i Oxford. Va ser professor d'història i, posteriorment, de lògica i metafísica a Edimburg.

La seva concepció filosòfica arrenca de [[Autor:Reid, Thomas|Reid]], però amb notables influències del pensament de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i de la filosofia romàntica alemanya. Donada la seva influència sobre [[Autor:Spencer, Herbert|H. Spencer]], de vegades és considerat com un precursor de l'[[evolució |evolucionisme]], però se'l vincula més aviat amb l'escola escocesa del sentit comú i amb el [[romanticisme|romanticisme]]. Va seguir la teoria de la [[percepció|percepció]] ''presentativa'' de l'escola escocesa, adoptant les tesis de Reid contra la doctrina de les idees com a representacions o percepcions ''representatives,'' però no va acceptar que la percepció immediata permeti el coneixement de les coses en si mateixes. Amb això es va apartar de l'escola escocesa que sostenia que els objectes es perceben immediatament en si mateixos, i es va acostar a Kant i a la tesi que el coneixement és sempre de fenòmens, no de [[noümen|coses en si]]. Però, encara que no puguem conèixer les coses en si, tenen existència: existeix una realitat en si més enllà dels [[fenomen|fenòmens]], i tota operació de l'esperit ens mostra un [[dualisme|dualisme]] entre l'esperit mateix (el [[jo|jo]]) i el món exterior (el [[no jo|no-jo]]). Partint d'aquest dualisme, Hamilton afirma l'existència de l'[[absolut|absolut]], encara que no pot ser conegut. No obstant això, la ''creença'' va més enllà del coneixement. Amb aquesta tesi de revaloració de la [[creença|creença]], que manifesta un [[escepticisme|escepticisme]] de la [[raó|raó]] i un [[dogmatisme|dogmatisme]] de la [[fe|fe]], Hamilton torna a entroncar amb les posicions de l'escola escocesa del sentit comú, i manifesta també el seu vessant fortament romàntic. Encara que no va ser el creador del terme «nihilisme», va ser qui el va popularitzar. Segons ell el [[nihilisme|nihilisme]] és l'afirmació pròpia dels fenomenistes (com [[Autor:Hume, David|Hume]], per exemple) o la d'alguns [[sofistes, els|sofistes]] (especialment [[Autor:Gòrgies|Gòrgies]]) que neguen substancialitat al món exterior. Entre les seves obres destaquen: ''Filosofia de l'incondicionat'' (1829); ''La filosofia de V. Cousin'' (1829); ''Discussions de filosofia i literatura ''(1852); ''Comentaris a l'obra de Reid'' (de la qual va ser editor) (1856) i ''Lectures de metafísica i de lògica,'' 4 vols. (1859-1860).

La direcció empresa per Hamilton va ser prosseguida especialment per [[Autor:Mansel, Henri Longueville|Mansel]]. No obstant això, el fort atac de [[Autor:Mill,_John_Stuart|John Stuart Mill]] a la filosofia de Hamilton (''Examen de la filosofia de Hamilton''), va provocar un ràpid declivi de la seva influència i de la de la resta de representants de l'escola escocesa que, no obstant això, va ser molt rellevant per al desenvolupament de l'anomenada Escola de Barcelona (formada per Martí d'Eixalà, [[Autor:Llorens i Barba, Francesc Xavier|Francesc Llorens i Barba]], [[Autor:Joaquim Xirau i Palau|Joaquim Xirau]] i [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]], entre d'altres).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=William Hamilton.jpg
}}
{{So
|So=Hamilton.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1788/03/08
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Glasgow
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1856/05/06
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Edimburg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Barcelona
|Incert=No
|Descripció=L'Escola de Barcelona va desenvolupar la filosofia empresa per Hamilton
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Escòcia
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Oxford
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia moderna
}}
{{InfoWiki}}