Mostra la font per a Escot Eriúgena (o Erígena), Joan

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Joan
|Cognom=Escot Eríugena (o Erígena)
}}
Filòsof i [[teologia|teòleg]] irlandès, que es va anomenar a si mateix «fill de l'Eire», Erígena. Educat en un monestir d'Irlanda, entre 840 i 847 passa a França, per a dirigir l'Escola Palatina en la cort de Carlos el Calvo. A suggeriment dels bisbes de Reims i de Laon, intervé en l'anomenada «disputa carolíngia de la predestinació», sorgida entre Hincmaro de Reims i Godescalco, o Gottschalk, el qual sostenia la doble [[predestinació|predestinació]], dels justs a la salvació i dels dolents a la condemnació. La seva resposta a la qüestió, el llibre ''De praedestinatione ''(851), inspirada en [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], no va satisfer a l'ortodòxia de l'Església, que la va condemnar en dos concilis. Per encàrrec de l'emperador, va traduir les obres de [[Autor:Pseudo-Dionís |Dionís l'Areopagita]], el Pseudo-Dionís, obra summament llegida durant l'edat mitjana. Va afegir a aquesta altres traduccions d'obres de [[pares de l'Església|pares de l'Església]] grecs, de Màxim el Confessor i de Gregori de Nissa, i per elles va conèixer occident bona part del pensament teològic oriental i elles van ser també el fonament de la seva obra més notable i una de les més importants de l'edat mitjana: ''De divisione Naturae ''[Sobre la divisió de la naturalesa] (entre 862 i 866), també anomenat ''Periphyseon''. Mitjançant un diàleg entre el mestre (''Nutritor'') i deixeble (''Alumnus''), exposa de forma sistemàtica una articulació de la realitat (la naturalesa), segons una via ascendent i una altra descendent, tal com suggeria la [[dialèctica|dialèctica]] platònica. La totalitat, o l'[[Ésser_/_Ser|ésser]], es divideix en quatre dimensions o classes:
# la naturalesa que crea i no és creada;
# la naturalesa creada i que crea;
# la naturalesa creada i que no crea, i
# la naturalesa no creada i que no crea.

[[File:Johannes-scotus-erigena2.jpg|thumb]]
La primera és Déu, principi sense principi (''an-arkhos''); la segona correspon a les idees «arquetípiques», creades en la ment del Verb ([[logos|logos]]) i models de totes les coses; la tercera són les coses creades segons les idees; i la quarta, Déu de nou, fi (''reditus'') de tot, a què tendeix la [[creació|creació]] sencera que li reconeix com a creador. La naturalesa és així una ''teofania'' i les coses són d'alguna manera Déu. Apareix d'aquesta manera el fonament de la [[teologia|teologia]] positiva i [[teologia negativa|negativa]]: [[Déu|Déu]] «és i no és» cadascuna de les coses que d'ell s'afirmen a partir de les categories humanes.

Aquest sistema [[neoplatonisme|neoplatònic]] de tota la naturalesa, entès de forma [[panteisme|panteista]] al començament del s. XIII, va ser condemnat pel concili de París, de 1210. Honorio III va ratificar la condemna del llibre (1225). Malgrat això, l'obra va tenir una enorme difusió i influència.


_________________________________________

'''Obres principals''':

* ''De divisiones naturae libri V. Accedit appendix ex ambiguis S. Maximi graece et latine'', Oxford 1681; reimpresión, Frankfurt 1964.

'''Trad. al castellà:'''

* ''División de la naturaleza (Peryphyseon)'', trad. de F.J. Fortuny, Barcelona 1985.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Johannes-Scotus-Erigena.jpg
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=810/01/09
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Irlanda
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=877/01/09
|Final=
|Epoca2=
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Irlanda
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=França
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Laon
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia medieval
}}
{{InfoWiki}}