Mostra la font per a Associació d'idees

{{ConcepteWiki}}
[[File:locke3.gif|thumb|John Locke]]
[[File:hume1.gif|thumb|David Hume]]
Doctrina filosòfica pròpia de l'[[empirisme|empirisme]] anglès dels segles XVII i XVIII. L'expressió es deu a [[Autor:Locke, John|Locke]], que atribueix a les [[idea|idees]] la possibilitat d'associar-se simplement per «una correspondència natural» entre elles,o a l'atzar i segons les circumstàncies, però sense atorgar a aquesta connexió cap funció especial en el procés del [[coneixement|coneixement]]. [[Autor:Hume, David|Hume]], en canvi, fa d'ella l'origen de les idees complexes. Establint una comparació metafòrica amb la teoria de la gravitació universal de [[Autor:Newton, Isaac|Newton]], la descriu com una ''atracció'' que es produeix entre els àtoms del coneixement, les idees simples, a les quals atreu com una «força suau, que normalment preval». L'associació no ocorre a l'atzar, sinó que segueix principis o lleis que, segons Hume, són: la ''semblança'', la ''contigüitat'' en el temps o l'espai i ''causa'' i ''efecte ''([[Recurs:Hume: l'associació de les idees|veg. text]]). Aquesta unió o connexió es produeix en la imaginació, no en la memòria, on la seva connexió és més aviat inseparable; imaginació i memòria són les dues maneres com una impressió pot estar de nou present en la ment: d'una forma dotada de vivacitat, per la memòria; d'una forma amb menys vivacitat, per la imaginació (veg. [[Recurs:cita Hume 10|cita]] 1 / [[Recurs:cita Hume 9|cita ]] 2 / [[Recurs:Hume: idea de substància|cita ]] 3 / [[Recurs:cita Hume 8|cita ]] 4).

Van renovar aquestes idees, en el s. XIX, els també anglesos [[Autor:Mill, James|James Mill]], [[Autor:Mill,_John_Stuart|Stuart Mill]] i Alexander Bain, sempre com un intent d'explicació [[mecanicisme|mecanicista]] de la vida mental, de manera que aquesta reprodueix la manera com s'ha realitzat la [[percepció|percepció]].

L'associacionisme és un punt de partida per a moltes de les primeres teories pròpiament científiques de la psicologia: [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]], Titchener, [[Autor:Thorndike, Edward Lee|Thorndike]], [[Autor:Pavlov, Ivan Petrovich|Pavlov]] i [[Autor:Watson, John Broadus|Watson]] són associacionistes; ho són també en principi els partidaris del [[conductisme|conductisme]], que sorgeix al començament del s. XX, i les primeres teories sobre l'[[aprenentatge|aprenentatge]], que expliquen pel seu mitjà la connexió –la contigüitat, sobretot– que es produeix entre [[estímul|estímul]] i resposta i entre estímuls naturals, o incondicionats, i estímuls neutres o condicionats. 

La concepció atomista de la vida mental no explica fàcilment un concepte tan fonamental en [[psicologia|psicologia]] com és el del [[jo|jo]], o la [[consciència|consciència]], que no sol considerar-se una simple connexió temporal o successió d'idees, sinó més aviat una unitat originària amb caràcter de subjecte, i anterior a qualsevol associació. Especialment, la [[Gestalt|psicologia de la forma]], o ''Gestalt'', oposa a l'atomisme i a l'associacionisme la idea de conjunt, tot o globalitat.


{{Etiqueta
|Etiqueta=Psicologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{InfoWiki}}