Mostra la font per a L'origen de l'home en les tradicions religioses

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursoEnlace
|Enllaç=
}}
{{Multimèdia
|Upload Type=
|File=
|Embed=
}}
{{RecursBase
|Nom=L'origen de l'home en les tradicions religioses.
|Idioma=Español
}}
No existia l'ésser, tampoc existia el no-ser en aquest temps. No hi havia ni espai ni firmament en el més enllà. Què és el que es movia? On i sota la guàrdia de qui? Existia l'aigua profunda, l'aigua sense fons? En aquest temps, tampoc existia la mort ni la no-mort, cap signe que diferenciés el dia de la nit. L'Un respirava sense alè, mut de si mateix: cap altra cosa existia en el més enllà. En l'origen, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara es veu no era més que ona indefinida. [...] Qui sap, en veritat, qui va poder anunciar-ho aquí: d'on ha sortit, d'on ve aquesta creació ? Els déus estan més ençà d'aquest acte creador. qui sap d'on emana? Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no --el que vés-la sobre ella en el més alt del cel ho sap sens dubte-- [...] o per ventura no ho sabés.

_________________________________________________

Atharva-Veda X l29 (Trad. L. Renou, Indi Vedicuo)


Heus aquí el que jo et demano, respon-me, oh Ahoura: Qui és el primer Pare del «ordre de l'Univers»? Qui ha creat el camí dels estels i del sol? Per qui creix i decreix la lluna?

Qui ha fixat la terra, i el cel, perquè no caiguin? Qui ha donat la rapidesa als vents que bufen? Quin artesà ha creat la llum i les tenebres? Quin artesà ha creat el somni i la vigília? De qui ve el matí. el migdia i la nit que indiquen a l'intel·ligent la seva labor? [...] Heus aquí les preguntes que et faig, oh Mazda, Creador de totes les coses per l'Esperit Sant.

_________________________________________________

Gäthäs, Yasna 44 . 3 ss. (Trad. M. Molé)

(Iran Mazdeen, principis del primer mil·lenni a. de C.)


Déu (Amma pels Dogones) va crear l'univers a partir d'alguna cosa infinitament petit, o espècie d'àtom inicial materialitzat actualment pel més petit dels grans de cereals, el fonio. Aquest «gra del món» congenia en potència els quatre elements (foc, terra, aigua i aire).


_________________________________________________

Mite de la creació dels Dogones (Mali, Àfrica)


Al principi existia el caos, a partir del com l'esperit límpido es va separar per fer-se cel, mentre que la terra es va formar amb l'esperit tèrbol.

Quan aquesta terra encara surava en la superfície de l'aigua, tres déus van brollar. Aquests déus, solters, eren el déu de l'eternitat, el déu de la plenitud de l'aigua i el déu del martell simbolitzant les eines. A continuació es van formar sis déus que representaven respectivament l'argila, la sorra, l'habitatge, la riquesa, la bellesa i la raó.

Al final va aparèixer una parella de déus. Izanagui i Izanami. El déu del cel els va demanar que solidificaran la terra. Llavors, van prendre una alabarda i van remoure les aigües del mar. La sal que queia de la punta de l'alabarda es va acumular i es va formar una illa. Izanagui i Izanami van baixar a aquesta illa i van construir un palau on es van casar.

D'aquest matrimoni van néixer l'arxipèlag del Japó, el déu dels mars, el déu dels rius, el de les montunas, el de les planes, el dels arbres i el déu del vent.


_________________________________________________

Mite de la creació de l'arxipèlag del Japó.


Abans que existís la terra, tot era aigua. La terra no existia. Tampoc existien ni el sol ni la lluna. Déu volava al voltant. També hi havia un home que volava al voltant, així com una parella d'oques negres. Déu no pensava en res, però l'home aixecant la brisa va recollir les aigües i les va llançar contra la figura de Déu. Aquest home tenia l'ambició d'elevar-se a un nivell superior al de Déu, però va ensopegar i va caure en l'aigua. En la seva caiguda, gairebé ofegat crit: «Oh Déu, salva'm.» Déu li va respondre. «Aixeca't per sobre de l'aigua.» Immediatament l'home es va alçar a si mateix fos de l'aigua. Déu va dir. «Que s'aixequi un sòlida roca», del fons del mar va sortir una pedra dura, en la seva superfície va poder instal·lar-se l'home i va viure amb Déu.

Déu va dir. «Sumérjete fins al fons del mar i porta'm fang.» L'home baix al fons del mar i va prendre el fang i li va donar a Déu, que prenent-ho ho va llançar sobre la superfície del mar ordenant: «Que es faci la terra.» D'aquesta forma va fer néixer la terra.

_________________________________________________

Relat cosmogónico dels Tàrtars d'Altai, recollit per W. Radlov.


El déu Marduk, sentint l'anomenada dels déus, va decidir crear una obra bella ... «Vaig a fer un riu de sang, a formar un esquelet i construir un ésser humà i que el seu nom sigui l'home» Vull crear aquest ésser humà, aquest home, perquè, encarregat del servei dels déus, aquests visquin en pau ...» Contestant-li, el déu Ea li va dir aquestes paraules:

«Que sigui lliurat un solament entre els déus, que sigui destruït, perquè es formi la humanitat» ... El déu Kingu, que va iniciar el combat (contra els déus).. que se li encadeni ... se li infligeixi el càstig: se li talli la sang. D'aquesta sang, Ea va crear la humanitat.


_________________________________________________

Poema babiloni de la Creació. 
(cap al segle XI a. de C. VAIG VEURE tableta)


(El món de l'Hinduisme és un món cíclic caracteritzat per la reencarnació dels éssers vius i la destrucció de l'univers seguida d'una nova creació. El temps té un ritme constituït per les grans eres còsmiques, que al seu torn estan dividides en milers de cicles. Al final de cada era, l'univers, els déus i els éssers, són destruïts i submergits en l'aigua, a ella li succeeix un període de reabsorció d'igual durada).

Brahma és el creador del primer món, com també és el creador de cada era còsmica. Svayambu (el «nascut de si mateix»), va crear les aigües còsmiques i va dipositar en elles la seva llavor. D'aquí va venir un ou d'or del que va néixer Brahma. De les dues parts de l'ou trencat, va fer el cel i la terra i entre els dos, va posar el «èter».

Brahma va crear l'esperit, el «jo», la virtut, l'energia, el mal, els cinc sentits, va emetre els déus i va crear el sacrifici; ell va crear el temps i les seves divisions; també va crear les constel·lacions. Com volia crear els éssers, «va emetre la cremor intensa i la paraula, així com la facultat per gaudir, el desig i la còlera». Del seu cos va treure els quatre castes principals; de la seva boca els Brahmanes, dels seus braços els guerrers, dels seus malucs els comerciants i dels seus peus els serfs.

Després Brahma es va dividir en dos i es va convertir en home i dona.


_________________________________________________

Concepció hinduista brahmánica.


Durant un llarg període, Tangaroa va romandre en la seva petxina. Aquesta era rodona com un ou i donava voltes en l'espai, en la foscor permanent.

No hi havia ni lluna ni sol, ni terra ni muntanyes, tot estava en un estat de barreja. No hi havia ni bèsties, ni aus, ni gossos, ni éssers vivents, ni mar, ni aigua dolça.

Però, per fi, Tangaroa va copejar la seva petxina quan estava estretament confinat i aquesta es va esquerdar i es va obrir. A continuació es va lliscar a l'exterior i mantenint-se sobre ella va anomenar: «qui està aquí a dalt?, qui està aquí a baix?» No va contestar ningú. «Qui està aquí davant? Qui està aquí darrere?». Ningú va contestar.

Llavors Tangaroa va dir: «Oh roca veuen cap a mi.» Però no hi havia roca que acudís a ell. va dir: «Oh sorra veuen a la meva.» Però no hi havia sorra que acudís a ell. Es va enutjar que no se li obeís. Llavors va donar la volta a la petxina i la va aixecar per fer amb ella una cúpula per al cel i la va anomenar Rumia. Tangaroa es va tornar pesat i al cap d'un cert temps es va lliscar fora d'una altra petxina que li cobria i que ell va utilitzar per fer la roca i la sorra. Però el seu còlera no s'havia apaivagat encara i va prendre la seva espina dorsal i la va convertir en una cadena de muntanyes, les seves vísceres en els grans núvols que suren, la seva carn en la riquesa de la terra, els seus braços i les seves cames en la força de la terra, les seves ungles de les mans i els peus en les escates i closques dels peixos, les seves plomes en arbres, matolls i plantes trepadoras amb la finalitat de vestir la terra, els seus intestins en llagostes, cuirasses i en anguiles dels rius i dels mars, i la sang de Tangaroa es va escalfar i va fer enrogir el cel i els arc de Sant Martí.

Però el cap de Tangaroa va romandre sagrada per a ell, i va continuar vivint amb el seu mateix cap en el seu cos indestructible. Era l'amo de totes les coses. Posseïa l'expansió i el creixement.

Més tard, de la unió del cel i Atea la terra, va néixer Tane, l'home, però el nen era així: «Oh sense formes! Oh sense formes! Sense cara, sense nas, sense orelles, sense boca, sense coll, sense pit ni esquena, sense costelles, sense ventre, sense melic, sense malucs, sense natges, sense genolls, sense cames, sense plantes dels peus. Oh Quin és el creixement d'aquest petit nen? Oh el no-res sense formes! Sense formes! Qui hagués pogut portar a aquest nen?»

«El nen ha nascut? T'has adonat a què s'assembla?» «A quin mota de pols, a una medusa gegantesca. Oh el no-res sense formes, sense formes. El jeu en la gran abraçada d'Atea».


_________________________________________________

Mite polinésico.


(Per als aborígens d'Austràlia, no hi ha una creació única de l'home, però sí una creació específica de cada clan totémico).

«Va haver-hi un temps en què els animals s'aprecien als homes i es comportaven com ells i en el qual els homes es transformaven en animals. Es transformen en altres coses també, en arbres i fins i tot en pedres. Era el «Temps dels Somnis» en el qual és tot possible».

Aquest «Món dels Somnis», que existeix sense haver estat creat igual que els éssers que ho habiten, és etern. Actualment, existeix en el subconscient i en els somnis dels homes i els éssers que ho habiten són els avantpassats totémicos. Cadascun és conegut per la seva epopeia, la qual cosa fa que la mitologia sigui extremadament complexa.


_________________________________________________

Mite australià.


Els primers homes procedeixen dels brots del sòl, i un d'ells, un poderós «angakok» (chaman) es va transformar en dona. D'aquesta forma va néixer la unitat de base de la societat esquimal: l'home caçador i la dona carnissera i costurera. La creació és possible ja que el món sencer està viu: cadascuna de les roques de l'arenal, l'iceberg en el fiord, el propi fiord, estan vius igual que el somni i l'aliment, desproveïts no obstant això d'un ànima que només posseeixen l'home i els animals.


_________________________________________________

Mite esquimal.


«Al principi l'aigua cobria gairebé per complet el món pla per sota de la nostra terra. Lluny, en l'est, vivia una deessa en una Kiva. A l'Oest hi havia una altra deessa semblant [...] Llavors les deesses de l'Est i de l'Oest van fer aixecar-se la terra ferma fos de l'aigua. En passar per sobre del món, el Sol es va adonar de la nova terra i li va parlar a la deessa de l'Oest dient-li que no havia vist cap signe de vida.

La deessa de l'Oest va crear un gran nombre d'aus i d'animals... i els va enviar a poblar la terra. La deessa de l'Est va fer primer una dona d'argila i després un home i els va recobrir amb un vel. A continuació ambdues deesses van cantar juntes per donar vida a aquests dos ninots, els van ensenyar un llenguatge i els van dir com ocupar-se de la terra. La deessa de l'Est els va portar per sobre de l'arc de Sant Martí al seu habitatge en la qual van romandre quatre dies abans de partir per formar una llar...


_________________________________________________

Mite Hopi, dels indis d'Arizona, a Amèrica del Nord.


(Les diferents versions del mite cosmogónico nahuatl (Asteca), se situen sobre quatre sols anteriors que acaben en catàstrofe ocasionades per cadascun dels quatre elements: terra, vent, foc i aigua. La nostra etapa actual és la cinquena que s'acabarà amb grans tremolors de terra.

La creació de l'home està relatada tan sols en el primer i en el cinquè sol. Els humans dels altres sols no són més que la posteritat d'una parella que va sobreviure a les diferents catàstrofes, mentre que la resta de la humanitat es transformava successivament en micos, peixos i aus).

«.. Una vegada va ser creada la terra pel cinquè sol, els déus van discutir sobre l'home. Van confiar a Quetzalcoatl la missió de crear a l'home una altra vegada. Sota l'aspecte del seu doble animal (Xolotl), baixa al món subterrani amb la finalitat de sostreure a l'amo dels llocs (Mictlantecuhtli) els ossos de les humanitats precedents. En sortir del món de les tenebres, Quetzalcoatl va dipositar els ossos en un lloc anomenat Tamoanchan on altres dues divinitats els van reduir a pols. Quetzalcoatl intervé de nou fent-se sagnar el falo damunt d'aquesta pols d'ossos, mentre que els altres déus fan penitència. D'aquesta forma va néixer l'home actual».


_________________________________________________

Mite asteca.


Un diluvi va fer morir a tots els homes en els Andes a excepció d'una parella que s'havia refugiat en un tambor i que, empesa pels vents, es va trobar en Tiahuanaco. Viracocha, el creador, va refer als homes. Viracocha va modelar figures amb terra i les va pintar, cadascuna amb un vestit i un pentinat particular. Va animar a aquestes figures i va donar a cadascuna els seus costums propis. Va ordenar a aquestes imatges d'homes i dones que tornessin a la terra i s'instal·lessin on havien de tirar arrels. Algunes van sortir de les muntanyes, unes altres de les coves, dels llacs i també dels arbres. Aquests llocs es van convertir en llocs sagrats, les «huacas». Els avantpassats de cada branca que van sortir de la terra, es van multiplicar i més tard es van transformar en pedres, que tenen la forma de falcons, de còndors i altres animals que també són sagrats, els «huacas».


_________________________________________________

Mite dels Alts Andes. Recollit per Cristóbal de Molina el cusqueño en:
"rondalles i ritus dels Inques" (segle XVI).


«Només els creadors Tepeu i Gucumatz estaven en l'aigua embolicats de claredat... Mentre meditaven, se'ls va ocórrer que a l'alba havia de néixer l'home. No hi haurà ni glòria ni grandesa en la nostra creació mentre no existeixi la criatura humana, l'home acabat. Van parlar d'aquesta forma...

Però es van adonar que els homes no podien parlar. Llavors van intentar crear un altre home capaç d'invocar als seus creadors i que els guardés en la seva memòria...

Llavors de terra, d'argila, van fer la carn de l'home. Però no estava bé... no tenia ni força ni moviment. . . al principi parlava però no comprenia. . . llavors ho van destruir....

A continuació van fer ninots de fusta que s'aprecien als homes, parlaven com ells i van poblar la terra..., però no tenien ni ànima ni intel·ligència. Va ser simplement una prova, una temptativa, per fer als homes.

Llavors de blat de moro groc i de blat de moro blanc, van fer la carn dels homes, amb pasta de blat de moro van fer els braços i les cames...


_________________________________________________

Mite maya. (segons un manuscrit maya elaborat al segle XVI a partir de tradicions orals).


En el temps en què Yavé va fer el cel i la terra, no existia encara cap arbust en els camps sobre la terra... Llavors Yavé Déu va modelar a l'home amb l'argila del sòl, va insuflar en el nas un alè de vida i l'home es va convertir en un ésser viu. Yavé Déu va plantar un jardí en l'Edén, a l'Orient, i en ell va posar a l'home que Ell havia modelat...

Yavé Déu va dir: «No és bé que l'home estigui sol... Yavé Déu va modelar una altra vegada del sòl totes les bèsties salvatges i tot els ocells del cel i els hi va portar a l'home per saber com els anava a anomenar; cadascun havia de portar el nom que l'home li hagués donat. L'home va donar nom a tots els animals, als ocells del cel i a totes les bèsties salvatges però, per a un home, no va trobar l'ajuda que li convenia.

Llavors Yavé Déu va fer caure en un profund somni a l'home, que es va dormir. El va prendre una de les seves costelles i va tornar a tancar la carn en el seu lloc. Després de la costella que havia tret a l'home, Yavé Déu va crear a la dona i la va portar a l'home...

_________________________________________________

La Bíblia. Tradició Yaveista (cap al segle VIII a. de C.)


Déu va crear a tots els éssers vius a partir de l'aigua. Alguns d'ells reptan sobre els seus ventres, uns altres caminen sobre dues potes, i alguns altres sobre quatre.


_________________________________________________
L'Alcorà ss. XXIV:45.


L'home va venir primer al regne de les coses inorgàniques, més tard d'aquí va passar al regne vegetal, sense acordar-se de la seva condició precedent. I quan va passar a l'estat animal ja no es va acordar del seu estat mentre que planta, només li quedava la inclinació que ell va sentir per a aquest estat, en particular en la primavera i en l'època de les flors... A continuació l'home va entrar en l'estat humà, de les seves primeres ànimes no li queda cap record, i canviarà de nou.

_________________________________________________

Djeläl ed-Dîn Rûmî, Mathanavî, IV: 3637 ss. (segles XII-XIII de l'era).


_________________________________________________
{{Ref|Ref=Textos publicats en ''Origen i evolució de l'home,'' Ministeri de Cultura, Madrid 1984, p.16-22.|Cita=true}}
{{Propietat
|Propi=No
|Allow=No
|Accept=No
}}
{{InfoWiki}}