Mostra la font per a Hegel: necessitat de la filosofia 2

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 2|Idioma=Español}}
En aquest sentit és especialment necessari que es faci del filosofar un assumpte seriós... Tal sembla com si fos precisament la manca de coneixements i d'estudi el privatiu de la filosofia i com si aquesta acabés on aquells comencen. És considerat amb freqüència com un saber formal, freturós de contingut, i falta molt per acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt que intentin raonar sense l'auxili de la filosofia, mai arribaran a posseir, sense aquesta, vida, esperit ni veritat. (Werke'', ''t. II, p. 53 s.)

EI menyspreu del geni i dels grans dots naturals, la creença que la fantasia només subministra al filòsof les flors de l'eloqüència, que la raó no fa una altra cosa que urdir rondalles a la manera com els periodistes urden mentides, o bé, suposant que aquestes invencions se surtin de la vil realitat, quimeres, somnis, chifladuras teosóficas...; no sap un què admirar més, si la barbàrie amb que s'aplaudeix l'absència de geni o la vulgaritat dels conceptes amb que això s'exposa. Si anomenem barbàrie al menyspreu dels grans dots naturals, no ens referim a aquella barbàrie natural que queda del costat d'aquí de la cultura, doncs aquesta barbàrie honra al geni com alguna cosa divins i ho reverència com a una llum que trenca les tenebres de la seva consciència; ens referim, per contra, a la barbàrie de la cultura, a aquesta tosquedad convencional, fabricada, que es crea una frontera absoluta... i que és allí on es manifesta com a coneixement,enteniment. ''(Werke, ''t. ''XVI ''p. 129 s.)
{{Ref|Ref=Textos escollits per Ernst Bloch: ''Subjecte-objecte. El pensament d'Hegel,'' F.C.I., Mèxic 1982, p.112-113.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}