Mostra la font per a Morris Cohen i Ernest Nagel

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Morris Cohen i Ernest Nagel|Idioma=Español}}

«Un exemple molt citat d'aquest mètode és el descobriment del planeta Neptú per Adams i Li Verrier. S'havia estudiat el moviment del planeta Urà amb ajuda de les teories de Newton, i es bosquejó la seva òrbita en la suposició que el Sol i els planetes interiors a ella eren els únics cossos que influïen. Però les posicions de Neptú obtingudes per càlcul no coincidien amb les observades. Suposant que aquestes diferències [''residu del fenomen''] podrien explicar-se per l'acció gravitacional d'un planeta exterior a l'òrbita d'Urà, es va calcular la posició de tal planeta hipotètic (la conducta del qual s'ajustaria als principis comuns de la mecànica celeste) [''part que se sap per induccions anteriors''], prenent com a base per al càlcul les pertorbacions en el moviment d'Urà. En les rodalies del lloc calculat va ser descobert, en efecte, el planeta Neptú [en 1846, com a ''antecedent restant'']. Aquest descobriment s'acredita per aquest motiu al mètode dels residus».
{{Ref|Ref=Morris Cohen i Ernest Nagel, ''Introducció a la lògica i al mètode científic'', 2 vols., Amorrortu, Buenos Aires 1979, vol. 2, p. 87-88; Irving M. Copi, ''Introducció a la lògica'', Eudeba, Buenos Aires 1962, p. 341.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}