Mostra la font per a Mounier: l'esperit i el cos

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursoEnlace
|Enllaç=
}}
{{Multimèdia
|Upload Type=
|File=
|Service=
|Embed=
}}
{{RecursBase
|Nom=Mounier: l'esperit i el cos
|Idioma=Español
}}
Els espiritualismes moderns divideixen el món i l'home en dues sèries independents, la material i l'espiritual. Tan aviat accepten com un fet brut la independència de les dues sèries (paral·lelisme psicofisiològic), abandonant la matèria a les seves fatalitats, a condició de reservar-se el dret de legislar absolutament en el regne de l'esperit: la unió dels dos mons queda llavors inexplicada; tan aviat neguen tota realitat al món material, fins a fer d'ell només una aparença de l'esperit: la importància d'aquesta aparença cobra llavors un caràcter de paradoxa.

Aquest esquema serà trencat des del començament pel ''realisme personalista''.

La persona immersa en la naturalesa. L'home, així com és esperit, és també un cos. Totalment «cos» i totalment «esperit». Dels seus instints més primaris, menjar, reproduir-se, fa delicades arts: la cuina, l'art d'estimar. Però un mal de cap deté al gran filòsof, i sant Juan de la Cruz, en els seus èxtasis, vomitava. Els meus humors i les meves idees són modelats pel clima, la geografia, la meva situació en la superfície de la terra, les meves herències, i més enllà, per ventura, pel flux massiu dels rajos còsmics. A aquestes influències se'ls afegeixen encara les determinacions psicològiques i col·lectives posteriors. No hi ha en mi res que no estigui barrejat amb terra i amb sang. Algunes investigacions han mostrat que les grans religions canvien pels mateixos itineraris que les grans epidèmies. Per què ofendre's per això? Els pastors també tenen cames, que són guiades pels declivis del terreny.
{{Ref|Ref=''El personalisme, ''Eudeba, Buenos Aires 1980. p. 12.|Títol=El personalisme, |Cita=true}}
{{Propietat
|Propi=No
|Allow=No
|Accept=No
}}
{{InfoWiki}}