Mostra la font per a Aristòtil: «ser» es diu de moltes maneres

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursoEnlace
|Enllaç=
}}
{{Multimèdia
|Upload Type=
|File=
|Embed=
}}
{{RecursBase
|Nom=Aristòtil: «ser» es diu de moltes maneres
|Idioma=Español
}}
L'expressió «alguna cosa que és» es diu en molts sentits, però en relació amb una sola cosa i una sola naturalesa i no per mera homonímia, sinó que igual que «sa» es diu en tots els casos en relació amb la salut -de l'un perquè la conserva, de l'altre perquè la produeix, de l'altre perquè és signe de salut, de l'altre perquè aquesta es dóna en això- i «metge» [es diu] en relació amb la ciència mèdica (es diu metge a l'un perquè posseeix la ciència mèdica, a l'altre perquè les seves propietats naturals són adequades a ella, a l'altre perquè és el resultat de la ciència mèdica), i podríem trobar coses que es diuen de manera semblant a aquestes, així també «alguna cosa que és» es diu en molts sentits, però en tots els casos en relació amb un únic principi: d'unes coses [es diu que són] per ser entitats, d'altres per ser afeccions de l'entitat, d'altres per ser un procés cap a l'entitat, o bé corrupcions o privacions o qualitats o agents productius o agents generadors ja de l'entitat, ja d'aquelles coses que es diuen en relació amb l'entitat, o bé per ser negacions ja d'alguna d'aquestes coses, ja de l'entitat. I per aquest motiu, fins i tot del que no és, diguem que és «alguna cosa que no és». Així doncs, de la mateixa manera que de totes les coses sanes s'ocupa una sola ciència, igualment ocorre això en els altres casos. Correspon, en efecte, a una única ciència estudiar, no solament aquelles coses que es denominen segons un sol significat, sinó també les que es denominen en relació amb una sola naturalesa: i és que aquestes es denominen també, en certa manera, segons un sol significat. És, doncs, evident que l'estudi de les coses que són, mentre que coses que són, correspon també a una sola [ciència].

Ara bé, en tots els casos la ciència s'ocupa fonamentalment del primer, és a dir, d'allò que les altres coses depenen i en virtut de la qual cosa reben la denominació [corresponent]. Per tant, si això és l'entitat, el filòsof haurà de trobar-se en possessió dels principis i les causes de les entitats.

__________________________________________________

Metafísica, IV, 2, 1003a-1003b (Gredos, Madrid 1944, p. 162-165).
{{Propietat
|Propi=No
|Allow=No
|Accept=No
}}
{{InfoWiki}}