Mostra la font per a Cita J.P. Vernant sobre els mites

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita J.P. Vernant sobre els mites|Idioma=Español}}

Es reconeixerà, en aquesta segona versió del mite, l'estructura de pensament que serveix de model a tota la física jònica. Cornford dóna esquemàticament la següent anàlisi:1) en el començament existeix un estat d'indistinció en el qual res es diferencia; 2) d'aquesta unitat primordial brollen, per segregació, parelles de contraris, calent i fred, sec i humit, que van a diferenciar en l'espai quatre regions: el cel de foc, l'aire fred, la terra seca, el mar humit; 3) els contraris es conexionan i interactuen cadascun triomfant alternativament sobre els altres, conforme a un cicle per sempre renovat: en els fenòmens meteorològics, en la successió de les estacions; en el naixement i la mort de tot el que viu, plantes, animals i homes.

'''Nota (12):''' L'any comprèn quatre estacions igual que el cosmos quatre regions. L'estiu correspon al calent, l'hivern al fred, la primavera al sec, la tardor a l'humit. En el transcurs del cicle anual, cada «poder» predomina durant un moment, després ha de pagar conforme a l'ordre del temps, el preu de la seva «injusta agressió» (Anaximandre), cedint al seu torn el lloc al principi contrari. A través d'aquest moviment altern d'expansió i retirada, l'any torna de nou periòdicament al seu punt de partida. El cos de l'home comprèn, d'igual manera, quatre humors [...] que dominen alternativament, seguint les estacions.
{{Ref|Ref=J.P. Vernant, ''Mite i pensament en la Grècia Antiga'', Ariel, Barcelona 1973, p. 338-339.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}