Mostra la font per a No es neix dona

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}
{{RecursBase|Nom=No es neix dona|Idioma=Español}}

No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení. Únicament la mediació d'un altre pot constituir a un individu com un altre. En tant que existeix per a si, el nen es podria concebre com sexualment diferenciat. Entre les noies i els nois, el cos és al principi la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que efectua la comprensió del món: a través dels ulls, de les mans, i no de les parts sexuals, ells aprehenen l'Univers. El drama del naixement, el del deslletament, es desenvolupen de la mateixa manera per als nadons d'ambdós sexes; tenen els mateixos interessos i els mateixos goigs; la succió és en primer lloc la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal en la qual extreuen les seves majors satisfaccions de les funcions excretòries que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; del clítoris i del penis extreuen un mateix plaer incert; en la mesura que ja s'objectiva la seva sensibilitat, aquesta es torna cap a la mare: és la carn femenina, suau, llisa i elàstica, la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són prènsils; tant la nena com el nen abracen la mare, la palpen, l'acaricien, d'una manera agressiva; senten la mateixa gelosia si neix un nou nen, i els manifesten pels mateixos procediments: còleres, emmurriaments, trastorns urinaris; recorren a les mateixes coqueteries per captar l'amor dels adults. Fins als dotze anys, la nena és tan robusta com els seus germans i manifesta la mateixa capacitat intel·lectual; no hi ha cap esfera on li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si, molt abans de la pubertat, i de vegades fins i tot des de la seva més tendra infància, se'ns presenta ja com sexualment especificada, no és perquè misteriosos instints la destinin immediatament a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció d'un altre en la vida del nen és gairebé original i perquè, des dels seus primers anys, la seva vocació li ha estat imperiosament insuflada.

{{Ref|Ref=Simone de Beauvoir, ''El segundo sexo'', Siglo XX edicions, p. 87.|Títol=El segon sexe|Cita=true}}

{{InfoWiki}}