Mostra la font per a Sibiuda, Ramon

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Ramon
|Cognom=Sibiuda
}}
<small>(Nom castellanitzat: Raimundo Sabunde)</small>

<small>(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)</small>

Filòsof nascut a Catalunya cap al 1385. Va ser professor a la universitat de Tolosa de Llenguadoc des de 1434 fins a la seva mort, on va ensenyar arts, medicina, teologia i dret canònic. Va morir a Tolosa de Llenguadoc l'any 1436. 

Encara que partia de la tradició [[agustinisme|agustiniana]] i va estar influenciat per [[Autor:Anselm de Canterbury (o d'Aosta), sant|Anselm d'Aosta]] (arquebisbe de Canterbury), [[Autor:Bernat de Claravall, sant|Bernat de Claravall]] i [[Autor:Bonaventura, sant|Joan Fidanza]] (sant Bonaventura), va intentar elaborar una [[religió, filosofia de la|filosofia de la religíón]], més que una religió filosòfica o [[teologia natural|teologia natural]]. En cert sentit va voler també conjuminar la filosofia de [[Autor:Ramon Llull|Ramon Llull]] amb la de [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], i Va intentar enquadrar les idees medievals en el marc innovador de les tendències [[humanisme|humanistes]] a través d'una harmonització de la [[raó|raó]] i la [[fe|fe]], partint de la tesi segons la qual l'observació de la naturalesa permet per si mateixa arribar al coneixement de les veritats revelades, sense necessitat de recórrer a les Escriptures. Va atacar la filosofia [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] pel seu excessiu ús del principi d'autoritat.

El seu pensament va tenir una gran influència durant els segles XV al XVII. Va ser comentat per [[Autor:Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]] i va influir decisivament en [[Autor:Montaigne, Michel Eyquem de,|Montaigne]], qui va traduir les seves obres i va dedicar la segona part dels seus ''Assaigs'' a elaborar una ''Apologia de Raimond de Sebond''. [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] va trobar en les obres de Sibiuda la inspiració de la seva ''pari'' (aposta). El Concili de Trento va condemnar les seves obres en considerar-les excessivament naturalistes. L'obra principal de Sibiuda és la seva ''Scientia libri creaturarum seu nature seu liber d'homine'', conegut també com a ''Theologia naturalis seu liber creaturarum'', que va ser resumit per Pierre Dorland amb el títol ''Viola Animae'' i adaptat per Joan Amorós Commeni en 1661, com ''Oculus fidei''.
{{ImatgePrincipal|Imatge=Sibiuda.jpg}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1385
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Barcelona
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1436
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Tolosa de Llenguadoc
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Barcelona
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Trento
|Incert=No
|Descripció=El Concili va condemnar les seves obres per naturalistes
}}
{{InfoWiki}}