Mostra la font per a Singer, Peter: mort dels animals

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Singer, Peter: mort dels animals|Idioma=Espanyol}}
mort dels animals

Si els arguments que s'exposen en aquest capítol són correctes, no hi ha una resposta única per a la qüestió: «És normalment injust llevar la vida a un animal?» El terme «animal» –fins i tot en el sentit restringit d'«animal no humà»– abasta una gamma de vides massa diversa perquè un sol principi sigui aplicable a totes elles.

Pel que sembla, alguns animals no humans són éssers racionals i conscients de si mateixos, que es conceben com a éssers aparti, amb passat i futur. Quan les coses són així -o, quan, fins a on podem saber-ho, és possible que ho siguin-, el conjunt de raons que s'oposen al fet que se'ls mati és sòlid, tant com l'és el conjunt de raons que s'oposen que es doni mort als éssers humans als quals un retard mental permanent manté en un nivell mental similar. (Pinso aquí en les raons ''directes ''que s'oposen a donar-los mort; a vegades –però no sempre–, els efectes possibles sobre els parents i amics dels humans retardats constitueixen raons indirectes addicionals que s'oposen al fet que se'ls mati).

Aquest sòlid conjunt de raons que s'oposen al fet que se'ls mati es pot invocar contra la matança de simis, balenes i dofins. També podria ser aplicable als micos, gossos i gats, porcs, foques i óssos. Aquesta enumeració no pretén ser exhaustiva; escull espècies amb facultats mentals bé desenvolupades, als membres de les quals matem en grans quantitats, ja sigui per a la investigació científica, per a obtenir olis, aliment o pells, o simplement com a esport. La nostra anàlisi assenyala amb un gran interrogant la justificabilitat d'aquestes formes de matança, àdhuc si fos possible (i generalment no ho és) matar sense dolor i sense causar sofriment a altres membres de la comunitat animal.

Quan es planteja el cas d'animals que, fins a on podem saber-ho, no són éssers racionals i autoconscientes, les raons que s'oposen al fet que se'ls mati perden força. Quan no ens enfrontem amb éssers conscients de si mateixos com a entitats separades, la injustícia de donar-los mort no va més enllà de la reducció de plaer que causa. Allí on, en termes generals, la vida que es lleva no hauria estat plaent, no es comet injustícia directa. Tot i que l'animal al que es dóna mort hagués portat una vida plaent, és factible sostenir que no es comet injustícia si, com a resultat de la matança, l'animal al que es dóna mort ha de ser reemplaçat per un altre animal que porti una vida igualment plaent. L'adopció d'aquest punt de vista implica sostenir que la injustícia que es comet amb un ser existent pot ser compensada mitjançant un benefici conferit a un ésser que encara no existeix. Així, és possible considerar que els animals que no tenen consciència de si són intercanviables els uns amb els altres d'una manera que no ho són els éssers autoconscientes. Això significa que en algunes circumstàncies –quan els animals porten vides plaents, els hi mata sense dolor i sense que la seva mort faci sofrir a altres animals, i quan la matança d'un animal possibilita que aquest sigui reemplaçat per un altre que d'una altra manera no hauria existit–, és possible que la matança d'animals que no són autoconscientes no sigui injusta.
{{Ref|Ref=''Ética aplicada'', Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 133-134.|Títol=Ética aplicada|Cita=true}}
{{InfoWiki}}