Mostra la font per a Ànima del món

{{ConcepteWiki}}
Concepció d'origen oriental recuperada per les [[Autor:Plató#La_cosmolog.C3.ADa_plat.C3.B3nica|cosmologies platònica]], [[estoïcisme|estoica]] i [[neoplatonisme|neoplatònica]], i que és concebuda com la causa integradora i organitzadora del [[món|món]], que permet que aquest sigui un tot [[ordre|ordenat]] o [[cosmos|Cosmos]] ([[Grec::ϰόσμος]]). Es concep com un principi espiritual a imatge de la concepció segons la qual també el cos humà està dotat d'un principi espiritual i vital o [[ànima|ànima]], ja que en aquestes concepcions es considera que solament una ànima pot ser un principi de moviment i d'ordre. Justament per la mateixa analogia entre la relació cos-ànima en l'home i la relació ànima del món-cosmos en la naturalesa, aquesta noció (en grec, [[Grec::μεγάλη]] [[Grec::ψυχἠ]], ''megále psykhé'') va estretament lligada a la concepció que troba una interrelació entre el [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i el microcosmos]], i es correspon amb una visió del món de tipus [[organicisme|organicista]].

[[File:plato5.gif|thumb|Plató]]
[[File:plotino3.gif|thumb|Plotí]]
[[Autor:Plató|Plató]], en el ''Timeu ''(34b) sosté l'existència d'un «ànima del món», que és principi de tot moviment i, en particular, del de les esferes celestes, formada pel demiürg. D'altra banda, en les ''Lleis ''(896 et seq.), la considera principi del pensament, i a l'home com a posseïdor d'una part de l'ànima del món ([[Autor:Plató|vegeu la cosmologia platònica]] i [[Recurs:Plató: les proporcions en el Timeu|veg. text]]). Els [[estoïcisme|estoics]], també consideraven al cosmos com un immens organisme dotat d'una ànima o ''pneuma'' universal o [[logos|''logos'']] ([[Grec::λόγος]]), que posseeix els gèrmens de tot el que existeix, o [[logos spermatikos |raons seminals]] (λόγος σπερματικὸς), i també van afirmar que el [[pneuma|''pneuma'']]  (πνεύμα) de l'home no és més que una part d'aquest ''logos'' còsmic que marca inexorablement la destinació, i amb el qual es reuneix de nou amb la [[mort|mort]].

[[Autor:Plotí|Plotí]], i amb ell els [[neoplatonisme|neoplatònics]], afirma que l'ànima del món és la segona [[emanació|emanació]] de l'Un i procedeix de l'Enteniment (primera emanació), que també procedeix de l'Un. D'aquesta manera, l'Ànima del món està entre l'Enteniment i les coses inferiors materials a les quals imposa ordre. Al seu torn, novament sosté la tesi que l'home és com un exemple concret de l'Ànima universal o ''Psykhé''. En l'edat mitjana, alguns pensadors escolàstics ([[Autor:Abelard, Pere|Abelard]] o Teodoric de Chartres, per exemple) van identificar l'ànima del món amb l'Esperit Sant (al que designaven amb el terme πνεύμα). També [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] (1401-64) va acceptar l'expressió de Plató, però per a ell, l'«ànima del món» és Déu mateix. En el Renaixement també es va reprendre la tesi de l'ànima del món, que va ser defensada, entre d'altres per [[Autor:Giordano Bruno|Giordano Bruno]], que, segons un model organicista, concep l'univers com un animal immens i infinit, regit per una força motriu infinita: l'ànima del món. Però rebutja l'emanatisme neoplatònic i sosté tesi de tipus [[panteisme|panteista]]. També els altres defensors d'una concepció [[organicisme|organicista]] i màgica (Agripa, [[Autor:Paracels|Paracels]], [[Autor:Campanella, Tommaso|Campanella]], Cardano, Fracastoro i uns altres) van acceptar la seva existència, i la consideraven com l'expressió de la «gran simpatia universal» existent entre les diverses coses del món.

En l'època moderna, [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] va tornar a utilitzar aquesta noció (''Sobre l'ànima del món,'' 1798) com a indicador de la continuïtat entre el món inorgànic i el món orgànic en un gran ''tot'' concebut com a organisme vivent. En la seva última època, també [[Autor:Scheler, Max|Scheler]] utilitza aquest terme.


=== Vegeu termes relacionats ===
<div class='mw-collapsible'>
[[ànima|ànima]]

[[ànima bella|ànima bella]]

[[ànima dels animals |ànima dels animals]]

[[ànima del món|ànima del món]]

[[cos i ànima|ànima i cos]]

[[antropologia filosòfica|antropologia filosòfica]]

[[cos|cos]]

[[cos dels éssers vius.|cos dels éssers vius]]

[[ment - cos, relació|relació ment-cos]]
</div>{{Proc|Recurs:termes relacionats amb ànima}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Concepció
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Chartres
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Cosmologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}