Mostra la font per a Concepte, classes de

{{ConcepteWiki}}
Encara que, per definició, els [[concepte|conceptes]] són representacions generals i abstractes, solen dividir-se d'acord amb la classe dels objectes al fet que es refereixen o que designen. Així, hi ha conceptes concrets o abstractes, singulars o col·lectius. «Rei d'Espanya» és un concepte [[concret|concret]], però «reialesa» és [[abstracte|abstracte]]. «Juan Carlos I» és un concepte [[individu|individual]], però «la guàrdia real» és col·lectiu, mentre que «rei» és un concepte general.

En l'àmbit científic, els conceptes es divideixen fonamentalment en ''classificatoris'', ''comparatius'' i ''mètrics''. Els conceptes ''classificatoris'' serveixen per distribuir els objectes d'un [[univers|univers]] determinat segons grups, o classes, ordenats i sistemàtics. Aquesta ordenació sistemàtica rep el nom de [[classificació|''classificació'']]. Perquè una classificació sigui ''adequada'', ha de complir amb determinades condicions formals i materials. Les condicions ''formals'' d'una classificació adequada exigeixen:

1) que els grups o classes siguin disjuntos (els elements d'un grup no pertanyin també a un altre);

2) la suma dels conjunts tingui igual extensió que l'univers que classifiquen, de manera que no quedi cap element sense grup o classe assignada, i

3) que cap grup o classe sigui un [[conjunt buit|conjunt buit]].

Per extensió d'un domini s'entén el conjunt d'elements que conté. Els conceptes classificatoris es basen en una [[equivalència, relació de|relació d'equivalència]] entre tots els elements que pertanyen a un univers. Cada element és clasificable perquè, pel fet de compartir alguna propietat comuna amb uns altres, pertany juntament amb ells a una mateixa classe d'equivalència en relació amb aquesta propietat. Les condicions ''materials'' d'una classificació adequada exigeixen que el [[criteri|criteri]] amb que es divideixen les classes, o s'estableix la classificació, sigui ''pertinent'' i ''interessant'' amb la intenció de possibles lleis científiques que puguin enunciar-se sobre el tema en qüestió; això és, que sigui teòricament'' fecund'' (veure [[Recurs:Mosterin sobre la classificació|text 1]] i [[Recurs:Mosterín: els conceptes classificatoris|text 2]] ). Els conceptes ''comparatius'' estableixen el «més» i el «menys» entre grups o classes, en relació amb la propietat que comparteixen; els grups o classes es determinen segons el ''grau'' de la propietat que es comparteix. Són especialment útils en aquelles ciències que no han desenvolupat encara conceptes mètrics, o per a aquells camps en els quals les ciències no han desenvolupat encara conceptes mètrics. «Més llarg», «més curt», «més pesat«, «més lleuger», «més fred», «més calent» són exemples de conceptes comparatius. Els conceptes ''mètrics'' o ''quantitatius'', o simplement ''magnituds'' i ''quantitats'', són els conceptes científics per excel·lència; totes les ciències tendeixen a ells i són l'expressió matemàtica dels seus resultats. Són, en el fons, conceptes comparatius que poden classificar-se pel grau o la quantitat de la propietat que es comparteix amb la suficient precisió; o bé, aquells que utilitzen valors numèrics per indicar la quantitat o la magnitud que posseeixen d'una determinada propietat. El mesurament quantitatiu es realitza amb'' nombres'' reals (magnituds escalessis; temperatura, temps, massa, per exemple) o amb ''vectors'' (magnituds vectorials; velocitat, acceleració, força, per exemple) ([[Recurs:Carnap: els conceptes quantitatius|veure text]] ).
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}}