Mostra la font per a Cassirer: l'home com a animal simbòlic

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cassirer: l'home com a animal simbòlic|Idioma=Español}}
Al món humà trobem una característica nova que sembla constituir la marca distintiva de la vida de l'home. El seu cercle funcional no només s'ha ampliat quantitativament, sinó que ha sofert també un canvi qualitativa. L'home, com si diguéssim, ha descobert un nou mètode per a adaptar-se al seu ambient. Entre el sistema receptor i l'efector, que es troben en totes les espècies animals, trobem en ell com a baula intermèdia alguna cosa que podem assenyalar com a sistema «simbòlic». Aquesta nova adquisició transforma la totalitat de la vida humana. Comparat amb els altres animals l'home no només viu en una realitat més àmplia sinó, per dir-ho així, en una nova dimensió de la realitat. Existeix una diferència innegable entre les reaccions orgàniques i les respostes humanes. En el cas primer, una resposta directa i immediata segueix a l'estímul extern, en el segon la resposta és demorada, és interrompuda i retardada per un procés lent i complicat de pensament. [...] ...L'home ... ja no viu solament en un pur univers físic, sinó en ''univers simbòlic.'' El llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen parts d'aquest univers, formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simbòlica, l'ordit complicada de l'espècie humana. Tot progrés en pensament i experiència afina i reforça aquesta xarxa. L'home no pot ja enfrontar-se amb la realitat d'una manera immediata; no pot veure-la, com si diguéssim, cara a cara. ... (L'home) en lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit conversa constantment amb si mateix. S'ha embolicat en formes lingüístiques, en imatges artístiques, en símbols mítics o en ritus religiosos, en tal forma que no pot veure o conèixer res sinó a través de la interposició d'aquest mitjà artificial. La seva situació és la mateixa en l'esfera teòrica que en la pràctica. Tampoc en aquesta viu en un món de fets crus o segons les seves necessitats i desitjos immediats. Viu, més aviat, enmig d'emocions i esperances i temors, il·lusions i desil·lusions imaginàries, enmig de les seves fantasies i els seus somnis. [...]

Des del punt de vista al que acabem d'arribar podem corregir i ampliar la definició clàssica d'home. Malgrat tots els esforços de l'irracionalisme modern, la definició de l'home com a animal racional no ha perdut la seva força. (però) la raó és un terme veritablement inadequat per a abastar les formes de la vida cultural humana en ''tota'' la seva riquesa i diversitat, però ''totes'' aquestes formes són ''formes simbòliques.'' Per tant, en lloc de definir a l'home com un ''animal racional'' ho definirem com un ''animal simbòlic''. D'aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l'home: el camí de la civilització.
{{Ref|Ref=''Antropología filosófica,'' F.C.E., México 1974, p.47-49.|Títol=Antropología filosófica,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}