Mostra la font per a Gadamer: pertanyem a la història

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: pertanyem a la historia|Idioma=Español}}
El problema epistemològic ha de plantejar-se aquí d'una forma fonamentalment diferent. Ja vam veure més amunt que Dilthey va comprendre això però que no va ser capaç de superar els lligams que ho fixaven a la teoria del coneixement tradicional. El seu punt de partida, la interiorització de les «vivències», no podia bastir el pont cap a les realitats històriques, perquè les grans realitats històriques, societat i estat, són sempre en realitat determinants previs de tota «vivència». L'autoreflexió i l'autobiografia –els punts de partida de Dilthey– no són fets primaris i no basten com a base per al problema hermenèutic perquè han estat reprivatitzats per la història. En realitat no és la història la que ens pertany, sinó que som nosaltres els que pertanyem a ella. Molt abans que nosaltres ens comprenguem a nosaltres mateixos en la reflexió, ens estem comprenent ja d'una manera autoevident en la família, la societat i l'estat en què vivim. La lent de la subjectivitat és un mirall deformante. L'autoreflexió de l'individu no és més que una espurna en el corrent tancat de la vida històrica. ''Per això els prejudicis d'un individu són, molt més que els seus judicis, la realitat històrica de la seva ser.''
{{Ref|Ref=''Veritat i mètode, ''Sígueme, Salamanca 1977, p. 344.|Títol=Veritat i mètode, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}