Mostra la font per a Hume: l'argument del disseny

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Hume: l'argument del disseny
|Idioma=Español
}}
Ara bé, Cleantes, va dir Filo, amb un aire d'alacritat i triomf, repara en les conseqüències. Primer. Per aquesta manera de raonar, renúncies a tota pretensió d'infinitud per a qualsevol dels atributs de la Divinitat. Doncs, com la causa ha de guardar proporció a aquest efecte, i l'efecte, fins a on cau sota el nostre coneixement, no és infinit, amb quin dret, des del teu punt de vista, podem adscriure aquest atribut en Ser Diví? Seguiré insistint que, en allunyar-lo tant de tota similitud amb les criatures humanes, ens lliurem a la més arbitrària de totes les hipòtesis, i al mateix temps afeblim totes les proves de la seva existència.

Segon. Segons la teva teoria, manca de tota raó per a adscriure perfecció a la Deïtat, ni tan sols en quan finita; i també per a suposar-la lliure de tot error, de tota equivocació o incoherència en les seves empreses. Hi ha múltiples dificultats inexplicables en les obres de naturalesa, les que, si admetem la prova ''a priori'' d'un autor perfecte, fàcilment es resolen i es converteixen en aparents dificultats. [...]

I per què no convertir-se d'una bona vegada en un perfecte antropomorfista? Per què no afirmar que la deïtat o deïtats són corporals, i que tenen ulls, nas, boca, orelles, etc...? Epicur va sostenir que ningú havia vist la raó fora de la forma humana; per tant, els déus havien de tenir forma humana. I aquest argument, que amb raó merescuda, tant ridiculitza Ciceró, es converteix, segons tu, en sòlid i filosòfic.
{{Ref|Ref=''Diálogos sobre religión natural'',Parte quinta, FCE, México 1979,p. 66-71.|Títol=Diálogos sobre religión natural|Cita=true}}
{{InfoWiki}}