Mostra la font per a Brentano, Franz

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Franz
|Cognom=Brentano
}}
<small>(Franz Clemens Honoratus Hermann Brentano)</small>

Filòsof i psicòleg alemany, nascut a Marienberg bei Poppard (Prússia renana) l'any 1838. Va ser professor a la universitat de Würzburg fins que, en 1873, abandona el càrrec, el sacerdoci i el catolicisme per oposar-se a la infal·libilitat del papa, declarada [[dogma|dogma]] de fe en 1870. Posteriorment ensenya a Viena, on exerceix una notable influència sobre els seus alumnes [[Autor:Meinong, Alexius von|Alexius Meinong]] i [[Autor:Husserl, Edmund|Edmund Husserl]], entre d'altres. Retirat de l'ensenyament, viu a Florència i, a causa de la primera guerra mundial, es trasllada a Zuric, on mor el 17 de març de 1917.

Els seus ensenyaments i investigacions s'orienten a una reinterpretació crítica d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (havia estudiat amb [[Autor:Adolf Trendelenburg|Trendelenburg]], patrocinador d'una tornada a l'Estagirita) i amb ella de l'[[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]].

D'aquesta pren la seva principal aportació a la història de la filosofia: el concepte de [[intencionalitat|intencionalitat]], que serà fonamental per la [[fenomenologia|fenomenologia]] de Husserl.

Només el [[psique|psíquic]] és intencional, això és, posa en relació la [[consciència|consciència]] amb un objecte. Aquesta anomenada «tesi de Brentano», que fa de la intencionalitat la característica del psíquic, permet entendre d'una manera positiva, a diferència del que no aconseguia la [[psicologia|psicologia]] d'aquella època, els fenòmens de consciència que Brentano distingeix en:

* '''1'''. representacions
* '''2'''. judicis
* '''3'''. fenòmens emotius (sentiments i volicions)

Tot fenomen de consciència és o una ''representació de'' alguna cosa, que no forçosament ha de ser un objecte exterior, o un [[judici|judici]]'' sobre'' alguna cosa. Els judicis o són teòrics, i es refereixen a la [[veritat|veritat]] i falsedat de les representacions (judicis pròpiament dits), i el seu criteri és  l'[[evidència|evidència]] i d'ells tracta l'[[epistemologia|epistemologia]] i la [[lògica|lògica]]; o són pràctics, i es refereixen a la bondat o a la maldat, la correcció o incorrecció, a l`[[amor|amor]] i a l'odi (fenòmens emotius), i el seu [[criteri|criteri]] és la «preferència», la valoració, o «el millor», i d'ells tracta  l'[[ètica|ètica]].

A l'estudi de la [[intencionalitat]] de la consciència l'anomena ''psicologia descriptiva'' o ''fenomenologia'' descriptiva. D'ella tracta sobretot en la seva obra principal ''La psicologia des d'un punt de vista empíric'' (1875). De l'ètica tracta en ''L'origen del coneixement moral'' (1889). Altres obres destacables són: ''La psicologia d'Aristòtil ''(1867); ''Sobre les raons del desànim en la filosofia ''(1874) i ''Aristòtil i la seva visió del món ''(1911).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=brentano.gif
}}
{{So
|So=Brentano.ogg
}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1838/01/16
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Marienburgo
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1917/03/17
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Zürich
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Würzburgo
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Florència
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del segle XIX
}}

{{InfoWiki}}