Mostra la font per a James, William

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=William
|Cognom=James
}}
Filòsof i psicòleg nord-americà, nascut a Nova York, i un dels fundadors del [[pragmatisme|pragmatisme]]. Es va educar a Europa, el mateix que el seu germà novel·lista, nacionalitzat britànic, Henry James (1843-1916), i va estudiar medicina a Harvard, graduant-se en 1869; va començar ensenyant fisiologia, però es va inclinar primer cap a la psicologia –va introduir la psicologia experimental en EE. UU. i la seva obra ''Principis de psicologia ''(2 vols., 1890), basada en la psicofísica de Fechner, en [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]], [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]] i [[Autor:Huxley,_Thomas_H.|Huxley]], va ser considerada fonamental–, i després cap a la filosofia. Al seu al voltant va reunir a un molt notable grup de filòsofs, entre ells, [[Autor:Santayana,_George|George Santayana]]. Un altre dels interessos fonamentals de James va ser la moral i la religió.

Va mantenir una estreta amistat amb [[Autor:Bergson, Henri|Henri Bergson]], autor que li va influir en diverses de les seves idees principals, especialment en la tesi del ''stream of thought'', de naturalesa semblant a l`[[élan vital|''élan vital '']] bergsonià)

Tots els seus centres d'interès els integra James en la seva filosofia del pragmatisme. Per a ell, el pragmatisme, a més de representar la seva frontal oposició de tipus [[empirisme|empirista]] (ell denominava al seu pensament «empirisme radical») a la filosofia llavors dominant, l'[[idealisme|idealisme]], és abans de res un [[mètode|mètode]] d'aprofundir en les qüestions que interessen a l'home ([[Recurs:James, William: el pragmatisme com a mètode|veg. text]]), i en segon lloc una teoria de la [[veritat|veritat]] (veure [[Recurs:James, William: el pragmàticament veritable|text 1]] i [[Recurs:James, William: instrumentalisme|text 2]]), o del [[sentit|sentit]] dels enunciats, que no arriba a conèixer-se més que en termes de conseqüències pràctiques; tot un altre concepte de veritat –intel·lectualista, per altre– és estèril.

El sentit pragmàtic de veritat obligar a mirar tota qüestió, teòrica o pràctica, segons les conseqüències que porta en el futur, de manera que el pensament ''veritable'' també és ''útil''; el primer es compleix en el terreny del [[pensament|pensament]], el segon en el de la [[conducta|conducta]]. Així, [[hipòtesi|hipòtesi]] diferents que no tinguin conseqüències rellevants diferents, són inútils i buides de sentit. Per aquesta mateixa raó critica el [[dualisme|dualisme]] de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]; entre [[subjecte |subjecte]] pensant i [[naturalesa|naturalesa]] externa; no hi ha oposició, sinó mútua determinació i fusió, i la [[consciència|consciència]] no és sinó estats de consciència i aquests, no una altra cosa que els fets de la «pura experiència».

El [[veritat, criteri de|criteri de la veritat]] com a utilitat és, en definitiva, la manera pragmàtica de reconèixer la [[verificabilitat|verificabilitat]] de les idees: el seu resultat en el nostre procés d'adaptació al món ([[Recurs:James, William: verificació de les idees|veg. text]]).

Quan en el terreny de les [[creença|creences]] vitals per a l'home –sentit de la vida, [[Déu|Déu]], [[llibertat|llibertat]], idea del món, etc.–, no és possible decidir directament quins són en concret les seves conseqüències, és convenient que l'home es deixi portar per raons de [[sentiment|sentiment]]: s'accepta com a veritable aquella creença que satisfà els desitjos personals de qui l'accepta, perquè s'assimila millor i més harmoniosament amb el conjunt de creences que ja es posseeixen.

En ''El filòsof moral i la vida moral ''(1891) i en ''La voluntat de creure ''(1897), sobretot en aquest últim, defensa el dret a la creença no solament religiosa, sinó moral i àdhuc científica: la voluntat de creure està en el dret a la imaginació i a la hipòtesi atrevida; la pràctica, si per ventura, haurà de refutarlas. Idees semblants sosté respecte a la idea de Déu i de religió, que desenvolupa en ''Les varietats de l'experiència religiosa'' (1902), en ''Un univers pluralista ''(1909) i en l'últim capítol de ''Pragmatism'', on defensa un naturalisme i un moralisme tolerant, al que dóna el nom de «pluralisme». D'altra banda, i en això sobretot, «cadascun correrà la seva pròpia aventura».
{{ImatgePrincipal
|Imatge=wjames2.gif
}}
{{So
|So=Jamesw.ogg
}}


{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1842/09/11
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nova York
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1910/08/26
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Harvard
|Incert=No
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de James, William
}}

{{InfoWiki}}