Mostra la font per a En si i per a si

{{ConcepteWiki}}
<small>(del llatí ''in se'', que tradueix el grec                   [[Grec::αὐτο]], ''authó'') </small>

El que en principi és, o es considera, independentment de la resta i s'oposa a ser o estar, o a ser considerat, en una altra cosa. [[Autor:Plató|Plató]] aplica aquesta denominació a les [[idea|Idees]] del Bell en-si, el Bé en-si, l'Igual en-si, etc. ([[Recurs:Cita de Plató 6|veg. citació]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'aplica a la [[substància|substància]], a l'«això» ([[Grec::τόδε τί]], ''tode tí'') subjecte de propietats i mai propietat d'un altre subjecte. La tradició ha interpretat a Aristòtil distingint entre el que és ''in es'' i el que és ''in alio ''([[Recurs:cita Spinoza 1|veg. citació]]). Quan ''en si ''s'oposa a ''per a nosaltres'', es refereix a les coses independentment de la manera com se'ns presenten a la nostra [[experiència|experiència]]: les [[cosa|coses]] tal com són ([[Recurs:cita Kant 8|veg. citació]]). En [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], és el [[ser|ser]] -les coses en general- abans de tota reflexió, o en la seva total immediatesa. [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] utilitza «en si» per descriure el mer fet d'estar al món, la simple [[existència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o consciència.

<center>[[File:1237.png|400px]]</center>

El «ser en-si» és la simple possibilitat, l'essència d'alguna cosa, el primer moment en què alguna cosa se'ns presenta; Hegel ho considera un tot indiferenciado, la «indeterminació immediata», que representa ser i no-ser, l'ésser i el [[no-res]]. Un segon moment és aquell en què el [[possible|possible]] s'ha fet [[real|real]], existent; l'existència significa l'[[esdevenir|esdevenir]] de l'ésser i, a l'una, la solució de la primera contradicció de ser i no-ser: el possible s'ha convertit a ser existent. Però el que una cosa és només ho és ''veritablement'' quan és pensada com a tal, «intervinguda»: quan la realitat es converteix en idealitat, o quan és pensada per una [[consciència|consciència;]] llavors el «en si» es converteix en un «para sí», on [[real|realitat]] i idealitat són una mateixa cosa i la diferenciació s'ha convertit en una nova unitat intervinguda o coneguda ([[Recurs:Hegel: en si i per a si|veg. text]]).

Per Sartre, ''en-soi'' i ''pour-soi'' són els conceptes bàsics de ''L'ésser i el no-res'':es refereixen a l'home com a pura facticitat i com [[consciència|consciència]] ([[Recurs:Cita de Sartre 2|veg. citació]]).



{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Bell
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{InfoWiki}}