Mostra la font per a Ulisses-Moulines: la filosofia de la ciència

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Ulisses-Moulines: la filosofia de la ciència
|Idioma=Español
}}
Pot concebre's la filosofia en general com una activitat reflexiva de segon nivell respecte d'activitats reflexives de primer nivell, és a dir, de certes maneres conceptualment articulades amb què els éssers humans s'enfronten a la realitat. La filosofia té llavors com a objecte d'estudi aquestes reflexions prèvies; tracta d'analitzar-les, interpretar-les, fonamentar-les, criticar-les, i fins i tot millorar-les. Així, la manera religiosa d'enfrontar-se a la realitat dóna lloc a la filosofia de la religió; la manera moral, a la filosofia de la moral (o ètica); la manera artística, a la filosofia de l'art (o estètica), etc.

Un de les maneres més efectives, sorprenents i «revolucionaris» d'enfrontar-se a la realitat ha estat (almenys en els últims quatre segles) la ''manera científica''. Per això no és d'estranyar que la filosofia de la ciència ocupi un lloc preeminent en la filosofia actual. Donada la innegable influència que exerceix la ciència en la nostra cultura, és difícil negar la perentorietat d'una reflexió filosòfica sobre ella. A tal reflexió la denominem «filosofia de la ciència».
{{Ref|Ref=''La ciencia: estructura y desarrollo'', Introducción, Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía, Trotta/Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1993, p. 11.|Títol=La ciencia: estructura y desarrollo|Cita=true}}
{{InfoWiki}}