Mostra la font per a Zenó d'Elea

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Zenó d'Elea
}}
<small>([[Grec::Ζήνων ὁ Ἐλεάτης]])</small> 

Filòsof grec, nascut a Elea, ciutat jonia del sud d'Itàlia, prop de l'actual Salern, probablement entre el 490 i el 480 a. de C. Deixeble de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], i segons el text platònic el seu «favorit», sent aquest ja ancià i tenint ell uns quaranta anys, li va acompanyar a Atenes durant les Grans Panateneas ([[Recurs:Cita Plató 1|veg. citació]]). Ha passat a la història del pensament com el defensor de les idees de Parmènides contra els atacs dels [[pluralisme|pluralistes]] i el divulgador de la seva filosofia, adduint arguments coneguts com [[paradoxes de Zenó|paradoxes de Zenó]], que, des del punt de vista lògic, suposen la prova d'una [[hipòtesi|hipòtesi]] per [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]]; aquesta és la raó per la qual, a vegades, és considerat iniciador de la [[dialèctica|dialèctica]]. Amb aquests arguments «refuta a els qui afirmen la multiplicitat» (tant si és infinitament divisible com si no) i defensa, per aquesta raó, que «tot és un» ([[Recurs:Cita Plató del Parmènides|veg. citació]]).

Aquests arguments contra la multiplicitat són pròpiament arguments contra la divisibilitat de l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]], i els noms amb què es coneixen els principals (se li atribueixen uns quaranta ''logoi'', o arguments) són: «Aquil·les i la tortuga», la paradoxa de «la dicotomia», «la fletxa», «l'estadi» i la paradoxa de «la pluralitat». Les dues primeres [[paradoxa|paradoxes]] argumenten des de l'[[absurd|absurd]] de suposar que l'espai -una línia o una distància- pugui ser infinitament divisible; les dos següents argumenten des del supòsit, que es manifesta absurd, que temps o espai es componguin d'elements indivisibles; la cinquena i última paradoxa rebutja l'absurd de suposar que temps o espai es componen de quantitats, extenses o inextenses.

Els cinc arguments poden reduir-se a l'esquema següent:


<small>
* Sigui la hipòtesi A (tot és u)

* Per provar-la suposem que és veritat no-A (existeix la multiplicitat)

* Si existís la multiplicitat (sigui en el temps, sigui en l'espai), es derivarien matemàticament conseqüències absurdes (Aquil·les no atraparia a la tortuga; no seria possible recórrer cap distància; la fletxa no es mouria; elements d'una massa en moviment anirien al doble de la velocitat que altres en un mateix instant; tot seria infinitament gran o infinitament petit).

* És així que aitals conseqüències són inadmissibles,

* llavors no-A (existeix la multiplicitat) és fals

* Per tant és verdader A.</small>



Al llarg de la història s'ha valorat diversament el sentit d'aquestes paradoxes (veure [[paradoxes de Zenó|paradoxes de Zenó]]), i s'ha tendit a creure que les nocions modernes de «límit» i «infinitesimal» poden solucionar les [[aporia|apories]], considerant el problema, no des de la perspectiva de l'espai o del temps com a quantitats contínues o discontínues, sinó des de l'aspecte de la «velocitat» amb la qual es recorren distàncies que poden definir-se com una sèrie de valors convergents al límit.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=zenelea3.gif
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Atenes
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=490
|Epoca=a. C.
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Elea Velia
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=430
|Epoca=a. C.
|Final=
|Epoca2=
|Incert=Si
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia antiga
}}
{{InfoWiki}}