Mostra la font per a Sil·logisme pràctic

{{ConcepteWiki}}
[[raonament|Raonament]] en forma de [[sil·logisme|sil·logisme]] que representa, segons [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la manera de raonar de la persona que decideix actuar. Aristòtil anomena a aquest tipus de raonaments «sil·logismes del que ha de fer-se» ([[Grec::συλλογισμοί τὠν  πρακτὠν]], ''sylogismei ton praktón''; ''Ètica a Nicòmac'' VI, 12). Consta d'una [[premisses|premissa]] major que expressa el cas general del que és bo o del bé que l'agent desitja («El dolç és agradable»); d'una premissa menor que expressa el mitjà d'aconseguir aquell bé o que és un exemple concret del mateix («Heus aquí una ocasió de menjar pastissos»); i d'una conclusió que refereix l'actuació, o [[acció|acció]], a la qual l'agent es veu portat per les premisses establertes.

El dolç és agradable ''Premissa major''

Heus aquí l'ocasió de menjar pastissos ''Premissa menor''

_____________

Els provo ''Conclusió''

En cas d'[[acrasia|''acrasia'']],això és, de debilitat d'ànim per fer el bé que un creu que és deure seu fer, la major expressa un bé que ha d'aconseguir-se o un haver de que ha de complir-se, però el feble de voluntat és incapaç d'arribar a la bona conclusió 

<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
'''Veure exemple ↓'''
<div class="mw-collapsible-content">
El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la següent manera:

'''A. El bon sil·logisme'''

Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol

Això és alcohol

_______________________

Prenc la decisió de no beure

[...] L'home ''acrático ''contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B :

'''B. El mal sil·logisme'''

Beure alcohol és agradable

Això és alcohol

_______________________

Bec o intent beure

La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).

________________________________

G. Thomas, ''An Introduction to Ethics. Five Central Problems'', Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.
</div></div>No és, segons Aristòtil, un cas d'algú que «fa el mal sabiendas», com prohibeix pensar l'[[intel·lectualisme moral|intel·lectualisme moral]], sinó simplement que «si no s'és bé no s'és prudent» ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 6|veg. citació ↓]]), i només el prudent decideix bé.

<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
'''veg. citació ↓'''
<div class="mw-collapsible-content">
La recta conformació d'aquest ull de l'ànima no es produeix sense virtut, [...] ja que els raonament d'ordre pràctic tenen un principi. Per exemple, «posat que la fi és aquest», o «lloc que el millor és això», sigui com anàs [...], i aquesta fi no sembla clar sinó al bé, perquè la maldat ens perverteix i fa que no enganyem quant als principis de l'acció. De manera que evidentment és impossible ser prudent no sent bé.

________________________________

Aristòtil, ''Ètica a Nicòmac, ''VI, 12 (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 100)</div>
</div>

{{Etiqueta
|Etiqueta=Lògica
}}
{{InfoWiki}}