Mostra la font per a Eleàtica, escola

{{ConcepteWiki}}
[[Image:parmeni3.gif|thumb|<center><small>Parmènides</small></center>]]

Escola filosòfica [[presocràtics|presocràtica]] formada per [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i els seus seguidors: [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]] i [[Autor:Melissos de Samos|Melissos de Samos,]] que va florir durant el segle V a. de C. Alguns historiadors posen com a precursor a [[Autor:Xenòfanes de Colofó|Xenòfanes de Colofó]], tal com sembla indicar Plató en el ''Sofista''. Segons molts historiadors, els plantejaments de l'escola eleàtica van iniciar la [[metafísica|metafísica]] occidental.

La tesi fonamental d'aquesta escola és l'afirmació de la unitat i la immutabilitat del [[ser|ser,]] basada en les afirmacions aparentment trivials segons les quals: «l'ésser és, i el no ser no és», i «no pot dir-se ni pensar-se que el no ser és». Com a corol·lari d'aquestes afirmacions concloïen que tota la pluralitat i el [[canvi, moviment|canvi]] que ens presenten els sentits és merament aparent. Seguint el seu raonament, no pot haver-hi diversos éssers perquè en aquest cas, què els separaria sinó el no-ser?. Però no pot separar-los el no-ser ja que, segons la primera afirmació, el no-ser no és. Tampoc és possible el canvi ja que, segons Parmènides, el canvi suposa un deixar de ser, i això significaria passar del no-ser a l'ésser i del ser al no-ser, però, ja que segons la segona afirmació de Parmènides el no-ser no pot ni ser pensat, doncs tot el que pot ser pensat és ja l'ésser, d'aquí s'infereix la conclusió indicada ([[Recurs:Fragments de Parmènides|veure text]]).

[[Image:zenelea3.gif|thumb|<center><small>Zenó d'Elea</small></center>]]

Les tesis de Parmènides van ser prosseguides per Zenó d'Elea, qui desenvolupo el mètode del raonament per [[reducció a l'absurd|reducció a l'absurd]] amb els seus famosos arguments (veure [[paradoxes de Zenó|paradoxes de Zenó]]), considerats generalment com el punt d'arrencada de la [[dialèctica|dialèctica]] antiga, i com a font de reflexió fructífera per la [[matemàtiques, filosofia de les|matemàtica]] i la [[lògica|lògica]]. En aquestes argumentacions, Zenó combatia la concepció de ''sentit comú'' sobre el canvi i de la multiplicitat, i defensava, per via indirecta, la tesi parmenídeas. Amb aquests arguments Zenó va plantejar, per primera vegada, els problemes del pensament del [[continu |continu]]. Posteriorment, [[Autor:Melissos de Samos|Melissos de Samos]] va sistematitzar les tesis parmenídeas. Aquesta escola va exercir una gran influència sobre l'[[atomisme|atomisme]], sobre la [[sofistes, els|sofística]], sobre la lògica [[megàrics|megàrica ]] i [[estoïcisme|estoica]], i sobre [[Autor:Plató|Plató]] que, en un diàleg titulat ''Parmènides, ''desenvolupa la seva tesi sobre [[la identitat de si mateix|el mateix i l'altre]], que representa una autocrítica respecte de formulacions anteriors de la seva [[Autor:Plató|teoria de les idees]], encara que desenvolupa també una concepció del ''no-ser'' oposada a la de Parmènides.

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Samos
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Com a |Incert=No

}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}