Mostra la font per a Galileo Galilei: la invenció del telescopi

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Galileu Galilei: la invenció del telescopi|Idioma=Español}}
'''La invenció del telescopi'''

Prop de deu mesos fa ja que va arribar a les nostres oïdes la notícia que cert belga havia fabricat una ullera mitjançant la qual els objectes visibles molt allunyats de l'ull de l'observador es destriaven clarament com si es trobessin propers. Sobre aquest efecte, en veritat admirable, es contaven algunes experiències a les quals alguns donaven fe, mentre que uns altres les negaven. Aquest extrem em va ser confirmat pocs dies després en una carta d'un noble gal, Jacob Badovere, de París, la qual cosa va constituir el motiu que em va induir a aplicar-me completament a la recerca de les raons, no menys que a l'elaboració dels mitjans pels quals pogués aconseguir la invenció d'un instrument semblant, la qual cosa vaig aconseguir poc després basant-me en la doctrina de les refraccions. I, abans de res, em vaig procurar un tub de plom als extrems del qual vaig adaptar dues lents de vidre, ambdues planes per una cara, mentre que per l'altra eren convexa la una i còncava l'altra. Apropant després l'ull a la còncava, vaig veure els objectes bastant grans i propers, ja que apareixien tres vegades més propers i nou vegades majors que quan es contemplaven amb la sola visió natural. Més tard em vaig fer un altre més exacte que representava els objectes més de seixanta vegades més grans. Finalment, no estalviant en despeses ni fatigues, vaig aconseguir fabricar un instrument tan excel·lent que les coses amb ell vistes semblen gairebé mil vegades majors i més de trenta vegades més properes que si s'observessin amb la sola facultat natural. Seria ociós enumerar la quantitat i importància dels avantatges d'aquest instrument tant en els assumptes terrestres com en els marítims. Mes, desestimant les coses terrenals, em vaig lliurar a la contemplació de les celestes, observant primer la Lluna tan de prop com si es trobés a una distància d'amb prou feines dos semidiàmetres terrestres. Després d'ella, vaig observar repetidament els estels, tant fixes com errants, amb increïble delit del meu ànim, i veient tanta abundància d'elles, vaig començar a pensar en el mètode amb que poder mesurar les seves distàncies, trobant-ho per fi, raó per la qual compleix informar del mateix a quants desitgin emprendre observacions de tal naturalesa.
{{Ref|Ref=''El mensaje y el mensajero sideral'' (Alianza, Madrid 1984, p. 38-39).|Títol=El mensaje y el mensajero sideral|Cita=true}}
{{InfoWiki}}