Mostra la font per a Paradoxa del barber

{{ConcepteWiki}}

[[paradoxa|Paradoxa]] proposta per [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]], que l'atribueix en 1918 a una font anònima, per divulgar la seva anterior paradoxa sobre conjunts, coneguda amb el nom de [[paradoxa de Russell|paradoxa de Russell]] de 1901. La hi considera com una pseudoparadoja, o més aviat com un [[dilema|dilema]] que reflecteix una situació impossible.

Es formula de la següent manera: En un recòndit poble, envoltat d'altes muntanyes i profunds abismes, el barber afaita a tots i només a aquells habitants del poble que no s'afaiten a si mateixos. Qui afaita, llavors, al barber? Si s'afaita, llavors no s'afaita; si no s'afaita, llavors s'afaita.

La conclusió paradoxal es resol després d'observar que és impossible que existeixi un barber d'aquestes característiques que es manifesten [[contradictoris|contradictòries]]. La història no pot ser veritable, ja que és contradictòria([[Recurs:Quine: paradoxa del barber|veure text]] ), de la mateixa manera que l'[[enunciat|enunciat]] amb què es descriu la paradoxa no és un veritable enunciat, perquè és veritable i fals alhora.
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}}