Mostra la font per a Kristeva, Julia

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Julia
|Cognom=Kristeva
}}
Lingüista francesa, nascuda a Bulgària en 1941. Es dedica inicialment al periodisme al seu país i, després, en 1965, marxa a França i obté el doctorat en lingüística a la universitat de París, en 1973, amb la tesi ''La revolució del llenguatge poètic''. Treballa com a ajudant en el Laboratori d'Antropologia Social de [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Claude Lévi-Strauss]], escriu en «Tel Quel» i, en la dècada dels setanta, es converteix en [[psicoanàlisi|psicoanalista]] en exercici. És també professora de [[lingüística|lingüística]] de la universitat de París i, des dels anys vuitanta, Visiting Professor de la Universitat de Colúmbia.

En sintonia amb el pensament de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Marx, Karl|Marx]]''', '''[[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] i [[Autor:Saussure, Ferdinand de|Saussure]], els seus escrits són un intent d'anàlisi de la [[cultura|cultura]] a través del [[llenguatge|llenguatge]]. Combina el marxisme i el formalisme rus amb la semiòtica i l'estructuralisme francès. En les seves primeres obres importants, ''Semiòtica Investigacions per una semanálisis ''(1969; trad. cast.: ''Semiòtica'', 2 vols., Fonaments, Madrid 1978) i ''Text de la novel·la ''(1970), desenvolupa la idea lacaniana que l'inconscient s'estructura com el llenguatge, i introdueix la seva noció d' «intertextualidad» (els sistemes de signes s'influeixen mútuament). La pràctica del psiconálisis la convenç que el subjecte, també el de qui escriu o llegeix, és un ''subjecte en procés.''

[[Image:kristevx.gif|thumb]]
En ''La revolució del llenguatge poètic'', centra les seves investigacions de [[semiòtica|semiòtica]], en el llenguatge poètic, i en l'aspecte material del mateix, el seu ritme, els seus sons («semanálisis»), distingint en el procés de significació dos plànols o aspectes, que s'influeixen mútuament: «el simbòlic» i «el semiòtic»; el llenguatge poètic representa la transició del primer aspecte, que remet al sistema lingüístic, al segon, que remet a la vida i a l'inconscient. Estudia aquesta dinàmica del llenguatge en literats francesos, com Mallarmé i Lautréamont i uns altres. A partir de 1980, els seus interessos es dirigeixen cap a l'estudi de les experiències artístiques i personals que poden ajudar a entendre millor la vida cultural i social.


Els escrits de Kristeva són, en general, un exercici intens de comprensió i penetració en el significat de diversos fenòmens culturals i polítics del nostre temps, com la psicoanàlisi, el [[feminisme|feminisme]] i el nacionalisme.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=kristeva.gif
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1941
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Bulgària
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=França
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Columbia
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
{{InfoWiki}}