Mostra la font per a Mirabent i Vilaplana, Francesc

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Francesc
|Cognom=Mirabent i Vilaplana
}}
Filòsof espanyol especialitzat en [[estètica|estètica]]. Va néixer a Barcelona, i va estudiar filosofia amb Jordán d'Urries i [[Autor:Serra i Húnter, Jaume|Jaume Serra i Húnter]], a través del com va rebre la influència de Martí d'Eixalà, de [[Autor:Llorens i Barba, Francesc Xavier|Llorens i Barba]] i de  l'[[escola escocesa del sentit comú|escola escocesa del sentit comú]]. Es va doctorar en 1927 amb un treball sobre ''L'estètica anglesa del segle XVIII''. A més de les influències esmentades, Mirabent es va vincular també als filòsofs dels valors alemanys, com [[Autor:Scheler, Max|Scheler]], i a autors com Lipps, Karl Groos, [[Autor:Alexander, Samuel|Samuel Alexander]] i, especialment, sempre va tenir present el pensament de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. Va estudiar també l'obra de [[Autor:Biran, Maine de|Maine de Biran]], [[Autor:Boutroux, Emile|Boutroux]] i [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]], i va elaborar una concepció estètica que en diversos aspectes estava propera a les del realisme espiritualista. La seva plena dedicació a l'estètica li va fer col·laborador de les més prestigioses revistes d'estètica espanyoles i estrangeres. En 1943 va obtenir una plaça com a professor d'estètica a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic a partir de 1950.

La seva obra principal, escrita en català, és ''De la bellesa'' (1936), i en ella defensa que encara que no podem definir la bellesa, i encara que aquesta aparegui com el més fràgil dels [[valor|valors]] que escapa a tota norma, sí que podem aspirar a conèixer les raons per les quals trobem bell alguna cosa, tant artístic com a natural. Aquesta investigació és la que li condueix a considerar l'estètica com una ciència independent, i a sustentar la necessitat d'adoptar una actitud estètica inspiradora de tot el nostre pensament i acció, que concebia plenament com una actitud moral. En el sentiment estètic es dóna la plena confluència entre l'art i la naturalesa, però també té una íntima vinculació amb la moral, ja que considerava que la [[bell|bellesa]] i el [[deure|deure]] són qualitats afins. Per això, també afirma que conduir la vida en funció de l'haver d'acaba identificant-se amb conduir-la en funció de la bellesa; i conduir la vida a través de l'experiència estètica és, segons ell, conduir-la a través de la racionalitat. Des d'aquesta perspectiva, en considerar que l'actitud estètica està íntimament relacionada amb la moralitat, es va oposar tant a l'irracionalisme com al fisiologisme com a corrents estètics.

Altres obres destacables són: ''L'escola escocesa i la seva influència en la filosofia catalana del segle XIX'' (1922); ''Els estudis filosòfics a Catalunya'' (1927); ''Dos poetes, Vàlery i Claudel i l'estètica'' (1946) i ''Estudis estètics'' ''i altres assajos'' (1958).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Francesc-Mirabent2.jpg
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1888
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Barcelona
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1952
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
{{InfoWiki}}