Mostra la font per a Kant: ser no és un predicat real

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Kant: ser no és un predicat real
|Idioma=Español
}}
Evidentment, «ser» no és un predicat real, és a dir, el concepte d'alguna cosa que pugui afegir-se al concepte d'una cosa. És simplement la posició d'una cosa o de certes determinacions en si. En el seu ús lògic no és més que la còpula d'un judici. [...] Res pot afegir-se, doncs, al concepte, que només expressa la possibilitat, pel fet de concebre el seu objecte (mitjançant l'expressió «ell és») com absolutament donat. D'aquesta manera, el real no conté més que el possible. Cent tàlers reals no posseeixen en absolut major contingut que cent tàlers possibles. [...] Des del punt de la meva situació financera, en canvi, cent tàlers reals són més que cent tàlers en el mer concepte dels mateixos (en el de la seva possibilitat), ja que, en el cas de ser real, l'objecte no només està contingut analíticament en el meu concepte, sinó que s'afegeix sintèticament a tal concepte [...], sense que els esmentats cent tàlers quedin augmentats en absolut en virtut d'aquesta existència fora del meu concepte.

Per tant, quan concebo una cosa mitjançant predicats, qualssevol que siguin la seva classe i el seu nombre [...], res s'afegeix pel fet de dir ''és''.
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 4, B 627 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 504-505).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
{{InfoWiki}}