Mostra la font per a Nietzsche: l'etern retorn com a selecció

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Nietzsche: l'etern retorn com a selecció
|Idioma=Español
}}
Anem a suposar que cert dia o certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la solitud més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara una altra vegada i àdhuc innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l'indiciblement gran i petit de la teva vida. A més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins a aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix aquest instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència se li donarà la volta sempre de nou, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, cruixiries les dents i maleiries al dimoni que així et parlés? O pot ser que hagis tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en el qual respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a apoderar-se de tu, et transformaria com tu ets i per ventura t'aixafaria. S'imposaria com la càrrega més pesada en tot el teu obrar la pregunta a cada cosa i a cada pas: «vols que es repeteixi això una altra vegada i àdhuc innombrables vegades?». O com tindries tu que ser bo per a tu mateix i per a la vida, no aspirant a res més que a confirmar i segellar això mateix eternament?
{{Ref|Ref=''El Gay Saber'', Narcea, Madrid 1973, p. 344-5.|Títol=El Gay Saber|Cita=true}}

__________________________________________________

Els dos majors punts de vista filosòfics (descoberts pels alemanys), units per mi de manera decisiva, són:

a) el del ''esdevenir'' de l'''evolució'';

b) el del ''valor de l'existència ''(però abans haurà de superar-se la miserable forma del pessimisme alemany).

Tot esdevé i tot retorna, ningú escapa a aquest moviment! Suposant que ens fos possible jutjar el valor, què aconseguiríem? La idea de la Tornada com a principi de ''selecció'' al servei de la ''força'' (i de la barbàrie!).

La humanitat està ''madura per a semblant pensament''?
{{Ref|Ref=''En torno a la voluntad de poder''. Península, Barcelona 1983, p.145.|Títol=En torno a la voluntad de poder|Cita=true}}

__________________________________________________

'''La innocència de l'esdevenir'''.

Quant temps m'he esforçat a demostrar-me a mi mateix l'absoluta ''innocència ''de l'esdevenir! I per què estranys camins no he hagut de passar! Ora creia haver trobat l'autèntica solució decretant: a l'existència, per ser de la mateixa naturalesa que l'obra d'art, escapa al domini del món de les aparences.» Ora deia: «Tota noció d'error no té valor objectiu algun, però subjectivament tota vida és, necessàriament, injusta i il·lògica». Ora arribava a negar tot fi i a experimentar la incognoscibilitat de totes les relacions causals. I per a què tot això? No era, doncs, per aconseguir sentir la meva completa irresponsabilitat, per escapar a tot elogi i a tota censura, a tot el passat i a tot el present, i per perseguir les meves finalitats a la meva manera?
{{Ref|Ref=''En torno a la voluntad de poder''. Península, Barcelona 1983, p.138.|Títol=En torno a la voluntad de poder|Cita=true}}

__________________________________________________

'''L'etern retorn com a selecció'''

1. El pensament de l'Etern Retorn: si és veritable, els seus postulats també han de ser-ho. Conseqüències d'aquest pensament.

2. El pensament més greu: els seus efectes probables, tret que no siguin previstos, o sigui, tret que no es transmuten tots els valors.

3. Els mitjans per ''suportar-ho'': transmutació de tots els valors. No buscar el plaer en la certitud, sinó en la incertesa: en comptes de «causa» i «efecte», creació contínua; no la voluntat de conservar sinó de dominar; no més aquesta humil locució: «Tot és subjectiu!», sinó aquesta afirmació: «Tot és també obra nostra! Estem orgullosos d'això!» (''Voluntat de Poder'', llibre IV, § 235.)

Tenim necessitat d'una doctrina prou forta com per exercir una acció selectiva: donant més força als forts, paralitzant i infringint als quals estan cansats de la vida.

Destrucció de les races decadents. Decadència d'Europa. Destrucció dels valors dels esclaus. -La dominació planetària: mitjà per produir un tipus superior. -Destrucció de la hipocresia anomenada «moral» (el cristianisme concebut com una forma histèrica de la sinceritat: Sant Agustí, Bunyan).-Abolició del sufragi universal, sistema gràcies al qual les naturaleses inferiors imposen la seva llei a les superiors. -Destrucció de la mediocritat i de la seva influència. (Els exclusius, els aïllats -els pobles; aconseguir la profusió natural apariant els contraris; barreges de races a aquest efecte.) -El nou coratge -en comptes de veritats apriòriques (les que buscarien els qui estan acostumats a creure), una lliure subordinació a un pensament dominant per a un temps donat, per exemple, el temps concebut com una qualitat de l'espai, etc. (''Voluntat de Poder'', llibre IV, § 225.)
{{Ref|Ref=''En torno a la voluntad de poder,'' Península, Barcelona 1973, p.156-157.|Títol=En torno a la voluntad de poder,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}