Mostra la font per a Kuhn, Thomas S.: la història interna

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursoEnlace
|Enllaç=
}}
{{Multimèdia
|Upload Type=
|File=
|Service=
|Embed=
}}
{{RecursBase
|Nom=Kuhn, Thomas S.: la història interna
|Idioma=Español
}}
Quins són les màximes de la nova historiografia interna? Fins a on és possible [...], l'historiador ha de desfer-se de la ciència que sap. La seva ciència ha d'aprendre-la dels textos i altres publicacions del període que estudia, i ha de dominar aquests, així com les tradicions intrínseques que contenen, abans d'abordar als innovadors els descobriments dels quals o invencions van canviar la direcció del progrés científic. En tractar als innovadors, l'historiador ha d'esforçar-se per pensar com ells ho van fer. En reconèixer que els científics són famosos de vegades per resultats que no van pretendre obtenir, ha de preguntar-se pels problemes en els quals treballa el seu subjecte i de quina manera aquells es van tornar problemes per a ell. Reconeixent que un descobriment històric rares vegades és atribuït al seu autor en els textos posteriors [...], l'historiador ha de preguntar-se què és el que el seu subjecte pensava haver descobert i en què es va basar per fer el descobriment. I en aquest procés de reconstrucció l'historiador ha de posar especial atenció als aparents errors del seu subjecte, no pel gust de trobar-los, sinó perquè ells revelaran molt més de la mentalitat activa del seu personatge, que els passatges en els quals un científic sembla registrar un resultat o un argument que la ciència moderna reté encara.
{{Ref|Ref=''La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia'', FCE, México 1983, p. 134.|Títol=La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia|Cita=true}}
{{Propietat
|Propi=No
|Allow=No
|Accept=No
}}
{{InfoWiki}}