Mostra la font per a Text de Kant

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Kant|Idioma=Español}}
'''Immanuel Kant: '''judicis analítics i sintètics

En todoslos judicis en els quals es pensa la relació entre un subjecte i un predicat [...], tal relació pot tenir dues formes: o bé el predicat B pertany al subjecte A com alguna cosa que està (implícitament) contingut en el concepte A, o bé B es troba completament fos del concepte A, encara que guardi amb ell alguna connexió. En el primer cas anomeno al judici ''analític''; en el segon, ''sintètic''. Els judicis analítics (afirmatius), són, doncs, aquells en què es pensa el llaç entre predicat i subjecte mitjançant la identitat; aquells en què es pensa aquest llaç sense identitat es diran sintètics. Podríem també denominar els primers, judicis'' explicatius'', i ''extensius'' els segons, ja que aquells no afegeixen res al concepte del subjecte mitjançant el predicat, sinó que simplement ho descomponen en els seus conceptes parcials, els quals eren ja pensats en aquest concepte del subjecte (encara que de forma confusa). Per contra, els últims afegeixen al concepte del subjecte un predicat que no era pensat en ell ni podia extreure's de cap descomposició seva. Si dic, per exemple: «Tots els cossos són extensos», tenim un judici analític. En efecte, no tinc necessitat d'anar més enllà del concepte que lligo a «cos» per trobar l'extensió com enllaçada amb ell [...]. Per contra, si dic: «Tots els cossos són pesats», el predicat constitueix alguna cosa completament diferent del que penso en el simple concepte de cos en general. Consegüentment, de l'addició de semblant predicat sorgeix un judici sintètic.
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Introducción, IV, B 11 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 47-48).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
{{InfoWiki}}