Mostra la font per a Textos: Jean Piaget: la reversibilitat 2

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Textos: Jean Piaget: la reversibilitat 2|Idioma=Español}}
'''Jean Piaget''': la reversibilitat 1297t3

Un exemple particularment clar és justament el de la seriació qualitativa A&lt;B&lt;C..., etc. A qualsevol edat, un nen sabrà distingir dos bastonets per la seva longitud i jutjar que l'element B és més gran que A. Però això no és, durant la primera infància, més que una relació perceptiva o intuïtiva, i no una operació lògica. En efecte, si vam mostrar en primer lloc A&lt;B, i després dos bastonets B&lt;C, però ocultant A sota la taula, i preguntem si A [que acaba, per tant de ser comparat a B] és més gran o més petit que C [que està damunt de la taula amb B], el nen es nega a contestar [sempre que les diferències no siguin naturalment massa grans i no subsisteixin en la memòria lligades a les imatges-records] i demana que li siguin mostrats junts, perquè no sap deduir A&lt;C de A&lt;B i B&lt;C. Però, quan sabrà efectuar aquesta deducció? Quan sàpiga construir una sèrie o escala de bastonets damunt de la taula i, cosa curiosa, no ho aconsegueix abans dels sis o set anys. Naturalment, sabrà molt ràpid ordenar bastonets de longituds molt diferents unes d'unes altres: però llavors construeix simplement una escala, és a dir, una figura perceptiva. En canvi, si les longituds no són molt diferents i cal comparar cada vegada els elements dos a dos per ordenar-los, el nen petit comença a col·locar-los simplement per parelles CE; AC; BD, etc., sense coordinar aquestes parelles entre si; després fa petites sèries de tres o quatre elements, però segueix sense coordinar-les entre si; després aconsegueix col·locar la sèrie sencera, però de forma vacil·lant i per aproximació, i no sap intercalar nous elements diferents, una vegada construïda la primera sèrie total. Finalment, i això no abans dels sis anys i mitjà o set, descobreix un mètode operatori, que consisteix a buscar primer l'element més petit dels quals queden, i així aconsegueix construir la seva sèrie total sense aproximacions ni errors [i pot intercalar després nous elements]. Llavors és quan es converteix, pel fet mateix, en capaç de raonament: A&lt;B:B&lt;C, després A&lt;C. Ara bé, immediatament s'adverteix que aquesta operació suposa l'operació inversa [la reversibilitat operatòria]. Cada terme és concebut alhora com més petit que tots els que li segueixen [relació &lt;] i com més gran que tots els que li precedeixen [relació &gt;] i això és el que li permet al subjecte trobar el seu mètode de construcció, així com intercalar nous elements després que la primera sèrie total hagi estat construïda.
{{Ref|Ref=''Seis estudios de psicología'', Seix Barral, Barcelona, 6ª, 1973, p. 79.|Títol=Seis estudios de psicología|Cita=true}}
{{InfoWiki}}