Mostra la font per a Goethe, Johann Wolfgang von

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Johann Wolfgang von
|Cognom=Goethe
}}
Pensador i escriptor, nascut a Francfort, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisprudència a les universitats de Leipzig i Estrasburg, però és considerat per les seves obres i els seus coneixements un geni universal interessat per l'art, la ciència i la filosofia, el cultiu de la qual alterna amb els càrrecs i els honors que li procuren el seu nomenament de conseller àulic, en 1776 i d'inspector d'arts i ciències, en 1790, en la cort de Weimar. En la seva joventut va participar dels ideals romàntics del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang'']], i les seves primeres obres, ''Les afliccions del jove Werther'' i les primeres redaccions de ''Fausto i Wilhelm Meister'',contribueixen intensament a la difusió del [[romanticisme|romanticisme]], ideals que canvia pels clàssics a la volta del seu llarg viatge a Itàlia (1786-1788).

[[File:goethe2.gif|thumb]]
En l'aspecte filosòfic, encara que no va conrear cap sistema determinat, el seu pensament manifesta fortes influències filosòfiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]], contemporani seu, i una clara tendència al [[naturalisme]] [[Panteisme|panteista]].

Descriu la naturalesa, sobretot en obres com ''La naturalesa ''(1781-1782), ''La metamorfosi de les plantes ''(1790), ''Formació i transformació de la naturalesa orgànica ''(1807), com un procés de formació i transformació de tots els éssers a partir d'una forma primitiva, que en el cas del món vegetal anomena «planta originària», de la qual, com d'una [[essència|essència]] eterna deriven totes les altres. Completa el seu sentit naturalista amb una visió organicista de la realitat, substituint, influït per la [[Crítica del judici|''Critica del judici'']] kantiana, la suposició d'una forma primària preexistent per la de la forma final o [[finalitat|finalitat]]. La seva teoria dels colors, que interpreta com a combinacions de llums i ombres (''Teoria dels colors'', 1810), que oposa a la de [[Autor:Newton,_Isaac|Newton]], manca d'interès científic i no és sinó una conseqüència del seu naturalisme organicista, decididament oposat al [[mecanicisme|mecanicisme]].
{{ImatgePrincipal
|Imatge=GoetheWC.jpg
}}
{{So
|So=Goethe.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1749/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Francfort
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1832/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Weimar
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Francfort
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Leipzig
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Estrasburg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Weimar
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Itàlia
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia moderna
}}
{{InfoWiki}}