Mostra la font per a Macrocosmos i microcosmos

{{ConcepteWiki}}
[[File:macrocos.gif|thumb]]
[[File:microc1.gif|thumb]]
[[File:macrocx1.gif|thumb]]
La unió d'aquests dos termes fa referència a una suposada relació de semblança entre tots dos. El ''macrocosmos'' seria el model imitat pel ''microcosmos'' o [[home|home]]: un [[cosmos|cosmos]] en miniatura reflecteixo de l'univers sencer o macrocosmos concebut com un gran [[organicisme|organisme]]. La tesi d'aquesta correspondència es troba en abundants textos de totes les èpoques i de cultures diverses. Així, apareix en les albors de la filosofia [[presocràtics|presocràtica]], però també en textos de la filosofia hindú, de la filosofia xinesa, en el ''Avesta'' i en els ''Upanishads''. En les albors del pensament occidental, i en relació amb l'[[hilozoisme|hilozoisme]] i amb la creença d'un cosmos animat per un [[ànima del món|ànima del món]], la correspondència entre micro i macrocosmos va ser sostinguda pels [[Milet, escola de|milesis]], pels [[orfisme|òrficos]] i [[pitagorisme|pitagòrics]], per [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], [[Autor:Diògenes d'Apolònia|Diògenes d'Apolònia]] i per [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] («l'home és un microcosmos», Dk.fr.34). En els corrents màgics, la correspondència entre macrocosmos i microcosmos s'ha concebut a partir de considerar que tant un com un altre estan formats pels mateixos elements i disposats en el mateix ordre, diferenciant-se solament en l'escala, de manera que el microcosmos és com una espècie de reflex del macrocosmos. Això suposa la concepció del macrocosmos com un organisme viu i dóna motiu a les concepcions màgiques -d'indubtable base [[antropomorfisme|antropomòrfica]]-, que consideren que cada part del cos, i cada «destinació» humana, està regit per la disposició dels astres. Al revés, es considerarà, en aquestes concepcions màgiques, que actuant sobre el microcosmos es pot influir en el macrocosmos.

En el període clàssic de la filosofia grega aquesta tesi va ser defensada per [[Autor:Plató|Plató]]: el món i l'ànima del món van ser creats pel demiürg prenent com a model la forma d'un ésser viu ideal (''Timeu'', 30b, [[Recurs:Plató: l'origen del món|veure text]] ). En canvi, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] l'esmenta (''Física'', VIII 2,252b [[Recurs:cita d'Aristòtil: el macrocosmos i el microcosmos|veure cita]], ''Del Cel'' II,12, però no la comparteix, ja que evita qualsevol forma d'animisme en la seva cosmologia. En el període hel·lenístic va ser defensada pels [[estoïcisme|estoics]], per [[Autor:Galè, Claudi|Galè]], els [[gnosticisme|gnòstics]], [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó]], [[Autor:Procle|Procle]] i els [[neoplatonisme|neoplatònics]]. Per la seva banda, en la medicina [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocràtica]], aquesta era una tesi fonamental.

En l'època medieval aquesta correspondència es va matisar a través del cristianisme que considerava a l'home no com a imatge del cosmos, sinó creat «a imatge i semblança» de Déu.

[[File:leonard3.gif|thumb]]
Durant el [[Renaixement|Renaixement]], i en el context d'un ressorgir de les concepcions [[organicisme|organicistes]] i [[màgia|màgiques]], va ser defensada, entre d'altres, per [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]], [[Autor:Campanella, Tommaso|Tomàs Campanella]], [[Autor:Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]], [[Autor:Giordano Bruno|Giordano Bruno]], i [[Autor:Paracels|Paracels]]. Aquests autors, com, d'altra banda, els seguidors de la càbala i tots els astrólogos, van suposar l'existència de complexes relacions de correspondència entre els astres i determinades parts del cos humà, com també suggerien l'existència de corrents de ''simpatia'' entre determinades figures geomètriques, cristalls i pedres precioses amb els humors corporals. Aquestes tesis van estar també presents entre molts artistes renaixentistes que veien en el nombre áureo una manifestació d'aquesta relació (veure [[mística dels nombres|mística dels nombres]]). El triomf de la revolució científica i la nova mecànica, van afermar el paradigma mecanicista que va substituir l'anterior model organicista, que estava a les bases de les creences en la correspondència entre el macrocosmos i el microcosmos. Però, al seu torn, la crisi del mecanicisme i la seva crítica per part del romanticisme, van reavivar aquella antiga creença que de nou trobem en autors com [[Autor:Novalis|Novalis]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]]. D'una manera diferent apareix també en la concepció de les [[mònada|mònades]] de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] ([[Recurs:Leibniz: els mons possibles i el principi de raó suficient|veure text]] ). Aquesta tesi va influir en l'obra de R.H. Lotze: ''Microcosmos: idees sobre la història natural i sobre la història humana'', publicat en 1864, que va significar una nova revitalització, de caràcter espiritualista, d'aquesta teoria metafísica.





{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Milet
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Mirandola
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Cosmologia
}}
{{InfoWiki}}