Mostra la font per a Èudox de Cnidos

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Èudox de Cnidos
}}
Matemàtic, filòsof i astrònom grec. Va néixer a Cnidos (Àsia Menor), on hi havia una florent escola de medicina i filosofia fundada pel metge Cresias. Cap a l'any 394 a. de C. va marxar a Atenes, on va travar amistat amb [[Autor:Plató|Plató]] i va entrar a formar part del cercle dels membres de l' [[Acadèmia (platònica)|Acadèmia]]. Posteriorment, va viatjar a Egipte, on va estudiar astronomia. A més, va estudiar matemàtiques amb [[Autor:Arquites de Tàrent|Arquites de Tàrent]]. Va tornar novament a Cnidos on, sota la influència de Plató i dels [[Autor:Demòcrit|democrítis]], va ensenyar matemàtiques, política, astronomia, medicina, dret i filosofia. Va destacar com a inventor d'instruments d'observació i mesura. L'any 368 va tornar novament a Atenes on va establir la seva pròpia escola, encara que va mantenir forts llaços amb Plató, qui li va confiar la direcció de l'Acadèmia durant el seu viatge a Sicília l'any 367 a. de C.

Va ser crític amb la [[Autor:Plató|teoria platònica de les idees]] separades de les coses doncs, per a ell, les idees es troben barrejades amb les coses encara que, en general, acceptava la majoria de les tesis platòniques. En geometria és autor d'originals teories sobre les corbes i les còniques. D'altra banda, el seu treball de sistematització de la geometria el situa històricament com a precursor dels ''Elements'' d'Euclides. Va estudiar, també, el problema del [[continu |continu]] matemàtic i el problema dels nombres irracionals. No obstant això, és més conegut per la seva teoria astronòmica anomenada de les «esferes homocèntriques». Amb aquest model astronòmico-matemàtic, Èudox volia conciliar les tesis bàsiques de la [[Autor:Plató|cosmologia platònica]], basada en el postulat del moviment circular uniforme dels astres i en el geocentrisme, amb les observacions reals que no coincidien de manera simple amb aquests pressupostos teòrics. L'esquema general que adopta és el dels [[pitagorisme|pitagòrics]], però considerant que la terra està en el centre de l'univers i és immòbil, i tots els cossos celestes giren entorn d'ella en esferes concèntriques. Per solucionar el problema de les trajectòries planetàries observades que no corresponien a les circulars i uniformes, com exigia la teoria esfèrica del cel, va suposar que cadascun dels planetes estava encastat en la part més interna d'un conjunt de diverses esferes (quatre per a cadascun dels planetes retrògrads i tres per al sol i la lluna). En girar cadascuna d'aquestes amb diferent velocitat i entorn d'eixos de diferent inclinació, es podien explicar la retrogradació dels planetes i les trajectòries que no coincidien amb els postulats de base. Aquesta concepció va influir decisivament sobre la [[cosmologia|cosmologia d'Aristòtil,]] encara que aquest autor, basant-se en el sistema reformulat per [[Autor:Cal·lip de Cízic|Cal·lip]], va augmentar el nombre d'esferes concèntriques ([[Recurs:Aristòtil: les esferes celestes i els motors immòbils|veure text]]).

En ètica va defensar una posició [[hedonisme|hedonista]] semblant a la sustentada per [[Autor:Aristip de Cirene|Aristip]], i contra la qual Plató va reaccionar en el ''Fileb.'' Posteriorment, també [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va combatre l'hedonisme d'Èudox, del qual, no obstant això, en tenia una gran opinió, declarant que el plaer no pot ser un bé.

{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=0408
|Epoca=a. C.
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Cnidos
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=0355
|Epoca=a. C.
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Estada
|Enllaci=
|Inici=394
|Epoca=a. C.
|Lloc=Atenes
|Incert=Si
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Estada
|Enllaci=
|Epoca=d. C.
|Lloc=Egipte
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia antiga
}}
{{InfoWiki}}